Marc Pallicer: «La llengua segueix viva i cohesiona 7 segles després»

«El nostre poble ha defensat les seves institucions, la llengua i la seva manera de ser de manera continuada, com un fil conductor que uneix generacions. Protegir el que ens fa únics no és un acte de nostàlgia, sinó un compromís de futur avalat per la nostra història, la mateixa que ha permès preservar els nostres pilars comuns —la identitat, la pertinença i la sobirania— per garantir una Menorca cohesionada, digna i orgullosa per a les generacions futures».

Aquest és el repte al qual, avui, s’enfronten els menorquins, segons Marc Pallicer, l’historiador i, ahir, conferenciant de Sant Antoni, en l’acte institucional de l’Ajuntament de Ciutadella, que es celebrà al Teatre des Born.

Sota el títol «Menorca i els pilars de la seva identitat», l’investigador manifestà que «després de més de set segles, la nostra principal senya d’identitat, la llengua, continua viva i ens cohesiona», afirmació inspirada en les dades d’ús del català a l’Illa (habitual en el 73 per cent dels joves de 18 a 35 anys), que titllà com una «llum d’esperança».

Relat

Marc Pallicer (Ciutadella, 1978) feu un recorregut històric des de 1287, però no narrant els fets bèl·lics, sinó les formes de govern i els «motius de poder» que s’han anat succeint en el temps i que han configurat la trajectòria de l’Illa, fins a arribar a l’actualitat. Inicià el relat amb les disputes de Pere i Jaume, fills de Jaume I el Conqueridor, i la Carta de Franqueses, que el 1301 creava la Universitat de Ciutadella —la institució de govern dels menorquins— i el Pariatge, que «amagava un intent de colonització, creant set parròquies i quatre capelles baix la pabordia de Ciutadella», i que donaren lloc a dues esglésies de Santa Maria (a Maó i Ciutadella), la de Santa Eulàlia d’Ihalor (Alaior) i la de Sant Narcís (Es Mercadal).

«S’acabaven de forjar els fonaments d’una nova societat, basada en tres pilars principals», és a dir, identitat, pertinença i sobirania.

L’historiador repassà els anys següents i fets com la reincorporació del Regne de Mallorca a la Corona d’Aragó, el 1343. «A partir d’aquell moment, infinitat de proves van intentar erosionar els tres fonaments —la identitat, la pertinença i la sobirania—, donant exemple de la seva fortalesa».

Al segle XV, els pobles menors de l’Illa «reclamaren una major representació» a Ciutadella i es reformà la Carta de Franqueses, impulsant el Consell del Comú i «es crearen les universitats menors», supeditades a la capital, Ciutadella.

S’Any de sa Desgràcia, el 1558 colpejà la ciutat, després, les pestes i la Guerra dels Trenta Anys, i «els pobles menors aconseguiren la seva plena autonomia com a universitats particulars», Maó (1641), Alaior i Es Mercadal (1650).

La resistència contra els Borbons aixecà en armes els menorquins el 1705 i, amb l’arribada dels britànics i el Tractat d’Utrech, l’Illa «veuria preservades les seves institucions, usos i costums», malgrat els intents de Kane per vulnerar-los. Fou quan s’abolí el Consell del Comú, el 1732, i «només les universitats, actuant per separat o unint-se puntualment, continuaren com a òrgans de representació, i els pilars de la identitat, la pertinença i la sobirania es van veure preservats», apuntà l’orador.

• DOCUMENT | Llegeixi aquí la conferència completa

Era en aquells temps que es consolidaren els pobles de Ferreries, Es Migjorn Gran, Fornells, Sant Lluís i Vila Jordi, i quan, ja sota bandera espanyola, se suprimí la franquícia comercial, s’imposà el castellà i el reclutament militar obligatori als menorquins, originant revoltes com les de 1810 i les migracions a Alger. S’aboliren les universitats el 1833 i «les nostres institucions forals perderen la capacitat d’interactuar amb el govern de torn».

«Moria la sobirania política menorquina», però la «transmissió oral» va preservar la llengua i sorgiren «herois en defensa dels nostres costums, de la història i, sobretot, de la nostra llengua». Personatges com Antoni Febrer i Cardona, Joan Benejam Vives, Mn. Josep Salord i Farnés o Francesc de Borja Moll, «es mereixen les gràcies de tot cor».

• ENLLAÇ | Vídeo de l'acte institucional de Sant Antoni a Ciutadella

Les dictadures que havien perseguit la llengua donaren pas, a partir de 1978, a la democràcia i el naixement de noves institucions, que recuperaven l’esperit d’aquelles com el Consell del Comú. El Consell insular de Menorca, el Govern balear i l’Estatut d’Autonomia de 1983, garanteixen, avui, que «Ara sí, la llengua dels nostres avantpassats, transmesa generació a generació i marginada durant gairebé dos segles, tornava a ocupar l’espai que li corresponia en la vida institucional».

En aquest punt, Pallicer refusà els intents, nascuts del «desconeixement històric» i «sense base filològica ni científica», neguen la unitat de la llengua i provoquen discussions i conflictes sense sentit.