Encesa de monuments a Menorca per uns drets humans en perill

Menorca va participar de nou, aquest dissabte, en l’Encesa de Torres, Talaies i Talaiots pels Drets Humans, encara que la meteorologia no ho va permetre en tots els casos. L’acte es va poder celebrar a Fornells i a Ciutadella, però no a Maó, per culpa de la pluja.

Suspesa la trobada al Pont de Sant Roc de Maó, l’interès es centrà, al migdia, al Castell de Sant Antoni, de Fornells. Allà, alumnes de l’escola pública del poble van llegir poemes a favor de la pau i els drets humans, i dos estudiants de l’Escola de Música, Erick Valenzuela (piano) i Iris Pérez (saxo), oferiren un toc musical a l’acte. Així mateix, des d’Amnistia Internacional foren els encarregats de llegir el manifest.

Ja al capvespre i a Ciutadella, va ser el Castell de Sant Nicolau el que acollí aquest esdeveniment. Es comptà per a l’ocasió amb la presència de la nova batlessa de la ciutat, Maria Jesús Bagur, qui feu una petita presentació de l’acte, tot reivindicant la necessitat que hi ha, en un món ple d’incerteses, de defensar, més que mai, els drets humans.

Un representant de la Plataforma de Pensionistes de Ciutadella llegí el manifest i Leonmanso posà música a la vetllada. L’encesa es va poder fer a l’exterior de la torre que domina l’entrada al port de Ciutadella.

Manifest

El manifest llegit, tant a Fornells com a Ciutadella, reivindicava la importància d’aquesta encesa a favor dels drets humans. «Amb cada bengala, afirmam que la Mediterrània ha de ser espai de vida i no de mort; pont d’humanitat, i no frontera i de dolor».

Perquè «si som aquí és perquè creim que cap persona és il·legal», afirmava el text, «la por i l’odi no poden governar la mar ni els nostres cors».

Amb aquest acte que és una «abraçada que travessa municipis, illes i ribes», els pobles fan una «crida a totes les veus que rebutgen la indiferència». Perquè «no podem permetre que cap mar es converteixi en cementeri invisible o en trinxeres d’odi» i «no podem acceptar que es jutgi a qui rescata, qui acompanya, qui dona menjar, qui estén la seva mà».

Malgrat tot, «encendre també és futur», símbol de l’esperança que «la Mediterrània torni a ser casa compartida», un «futur» on la societat trobi espais de «convivència, no de frontera».

«Els drets humans no es negocien, no són una opció ni un privilegi, són la base del nostre pacte social i de la nostra dignitat col·lectiva», reclamava igualment.