Tres-cents anys de la història quotidiana del lloc de Biniparrell Gran, de Sant Lluís, han quedat dipositats a l’Arxiu Històric de Maó, gràcies a la donació efectuada per la família Pons Orfila, posseïdora d’un arxiu de caràcter patrimonial que s’ha generat a conseqüència de les activitats de la família que ha estat propietària i ha residit en aquest lloc durant els darrers tres segles.
«Aquesta família ha tingut la consciència que tots aquests documentats són la història familiar i ho han conservat; malauradament, no tothom ha fet el mateix. També té el seu mèrit el fet que no ho hagin posat al mercat, a més de la voluntat de cedir-ho a l’Arxiu. Aquest fons és molt interessant, perquè hi ha llibres de comptes de famílies, que a l’Arxiu no en tenim massa», assegura Pau Salort, director de l’Arxiu Històric de Maó.
El Fons Biniparrell Gran està format per uns quatre-cents documents, aproximadament, dels segles XVII i sobretot XVIII i XIX relacionada amb els negocis familiars a la finca, documentació administrativa, liquidació d’impostos, llibres de comptes, inventaris de béns, dots, testaments, bans municipals i també producció literària en forma de glosa, entre altres. «A part de ser el nostre un arxiu administratiu i històric, sobretot són fonts de l’administració de l’Estat o del Rei i de l’interès de conservar el que ens arriba de les institucions, també pensam que els arxius particulars i familiars són molt interessants perquè tenen un altre tipus de documentació que noltros no tenim», assegura Pau Salort.
El director de l’Arxiu va visitar Biniparrell Gran per examinar i valorar la importància dels documents conservats per aquesta família santlluïsera, amb la finalitat d’establir un acord entre les dues parts per efectuar la cessió i la posterior digitalització del fons documental, que aporta informació del funcionament d’un lloc. Assenyala que aquest patrimoni familiar en tenir un temps mínim de cent anys, com diu la legislació balear, és patrimoni de les Illes.«Els propietaris duien la gestió del lloc i, a vegades, el tenien a mitges a un altre, feien com a senyors. Per exemple, un l’avi de les actuals propietàries va dur altres llocs i el seu el tenia llogat, açò ens dona moltes pistes de com funcionava l’agricultura d’aquella època, a vegades pensam que hi ha coses que sempre han estat així, amb contractes de mitgeria, també hi ha hagut lloguers, entre altres formes», assenyala.
Inventari
El contracte de donació del Fons Biniparrell Gran assenyala que l’Arxiu ha de fer l’inventari dels documents, la seva descripció, preservació i digitalització, per permetre la seva difusió que es farà tant en els mateixos arxius, mitjançant la consulta pública i les activitats de difusió, com digitalment a través d’internet.
En aquest sentit, Salort assegura que «a més de digitalitzar el fons documental, també es documenta, és a dir, posar cada document què és, el que ens ajuda després en una base de dades que qualsevol investigador pugui consultar, que és el procés en què està ara. El tenim documentat, digitalitzat, però encara no es port consultar, no està en cap base de dades pública per consultar-lo».
Document
Un d’aquests documents conservats per la família Pons Orfila i que ha cedit a l’Arxiu Històric de Maó és el dot que dia 2 de gener de 1780 Joana Seguí i Vidal, donzella i filla del ciutadà Joan Seguí i de Maria Anna Vidal, aporta en el seu casament amb Pere Olives, fadrí i fill del magnífic Pere Olives i de la senyora Antònia Carreras, davant el notari Ramon Ballester, i en el que consta l’aportació de «quaranta lliures cens ço son capital que es sinch centas lliuras moneda menorquina una volta tantum, adames delo qual ly constituhim y entregam totas las robas de lli, llana, seda, y coto, y prendas de or y plata en plando y sens ninguna estimacio» [sic].
Interessantíssim. Un bon arxiu és una foto de Menorca molt precisa! Podeu fer-ne més?