Els secrets de la camamil·la, al descobert: la flor daurada i terapèutica que neix del camp de Menorca

«Camamil·la de Menorca. La flor daurada, l’or menorquí», és el darrer Quadern de Folklore del qual és autor el mestre artesà herbolari Marc Moll Marquès i que serà presentat el pròxim dimarts dia 10, a les 20 hores, al Casino 17 de Gener, de Ciutadella. Aquesta nova publicació, que s’ha imprès als obradors de Gràfiques Menorca, és editada pel Col·lectiu Folklòric de Ciutadella i Centre d’Estudis Locals d’Alaior i compta amb el suport del Consell insular i l’Ajuntament de Ciutadella.

Marc Moll afirma que amb la publicació d’aquest Quadern de Folklore pretén valorar la veritable camamil·la menorquina, Santolina magonica, que qualifica de planta molt apreciada i estimada, tant pels menorquins com pels visitants enamorats de l’Illa. Per tant, l’objectiu és donar a conèixer «la història i etnobotànica, els costums que envolten aquesta planta, i reivindicar-la com a producte que s’han de cuidar i potenciar, a més de subratllar la necessitat de protegir els seus hàbitats i les poblacions silvestres costaneres, i transmetre aquest coneixement a les futures generacions», assegura.

Endemisme

La camamil·la, coneguda científicament com a Santolina magonica, és una planta endèmica de Balears, endemisme gimnèsic present exclusivament a Menorca i a Mallorca. Es caracteritza pel seu intens aroma i pel color groc viu de les seves flors, que floreixen des de mitjans maig fins a mitjan juny a les zones costaneres, i fins a gairebé a finals de juliol a la Serra de Tramuntana, a Mallorca. «Prendre un te de camamil·la és un ritual de Menorca, per assaborir l’Illa en un glop. Encara que també creix a Mallorca, des de fa segles els menorquins li tenen un gran afecte i es va fer coneguda pel comerç que hi va haver a Maó cap a la península per part dels militars, fent-se famosa la de la Mola o de Maó. Açò no volia dir que tota la camamil·la que es va vendre fos procedent de la Mola o de Maó, encara que a la península, on ràpidament es va fer famosa entre herbolaris, apotecaris, droguers i botiguers, es va conèixer amb el nom comercial de ‘manzanilla de Mahón’», assenyala.

Moll també explica que davant l’enorme popularitat de la camamil·la menorquina es va crear una xarxa de treball temporal que incloïa segadors (recol·lectors), taucadors (que tallaven la flor), repartidors (que la distribuïen a herbolaris i farmàcies) i exportadors. Durant la Guerra Civil de 1936 i la postguerra, en temps de pobresa i escassetat, «la camamil·la es va convertir en un recurs valuós, impulsat després també pel creixement del turisme», subratlla.