Més de tres-cents mots —molts ells en desús— i les seves definicions configuren un material inèdit com «Els noms populars dels nivolats, boires i vents de Menorca». És el llibre del qual és autor el filòleg Jordi Manent i Tomàs, guanyador del I Premi Pere Melis Pons, pel valor que aporta, referent a la terminologia al voltant de fenòmens meteorològics.
Concretament són 322 els termes que inclou aquest treball de recerca del filòleg barceloní, que esdevé, en realitat, la continuïtat del projecte iniciat a Catalunya pel seu pare, Albert Manent i Segimon (1930-2014), que publicà una dotzena de volums sobre les comarques catalanes. El 1994 va veure la llum el seu primer llibre, «Els noms populars de núvols, boires i vents del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat».
Amant de la dialectologia
El llibre és editat per l’Institut Menorquí d’Estudis, forma part de la col·lecció Petit Format i compta amb pròleg de Joan Veny, reconegut lingüista mallorquí i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona.
L’autor va heretar del seu pare la passió per la dialectologia, de les llengües en general i de la catalana en especial per ser la pròpia. Així, de la mateixa manera que Albert Manent va recórrer Catalunya de cap a cap, a Menorca, el seu fill va visitar les onze poblacions, per entrevistar-se principalment amb pagesos, pescadors i membres de les confraries de certa edat.
«Buscava gent de més de 70 anys, natural de Menorca o que hagués viscut aquí molts anys, perquè tenen més coneixements sobre paraules relacionades amb fenòmens meteorològics», actuals, però també antics, d’aquells que es van perdent a poc a poc, per l’evolució mateixa de la llengua i per la manca de transmissió oral.
De Ciutadella a Maó, passant per Fornells, Sant Climent o Llucmaçanes, el filòleg es reuní amb diversitat de personatges, que van proporcionar gran quantitat de paraules i expressions, que, a partir de les definicions facilitades, anà vinculant amb fenòmens i els seus noms científics. En aquesta tasca comptà amb la col·laboració de Joan Barceló, periodista i ‘home del temps’ mallorquí.
La importància d’aquesta investigació dialectal és que el 71 per cent de les paraules i expressions recollides no apareixen en un referent de la llengua com el «Diccionari Català-Valencià-Balear» de Joan Alcover i Francesc de Borja Moll. De fet, «93 sí que hi són, fins a 135 no apareixen i n’hi ha 94 que surten, però no amb el significat que m’han donat els informants menorquins sobre fenòmens meteorològics», detalla.
El treball dedicat a Menorca s’incorpora a la feina ja feta. De les Balears es compta amb el treball referent a Eivissa i Formentera, i a part (la meitat) de Mallorca. De Catalunya falta només realitzar l’estudi en 13 de les 43 comarques, gairebé en la totalitat de la Comunitat Valenciana (només s’ha fet en dues de les comarques catalanoparlants), a la Catalunya Nord i a la Franja d’Aragó. De l’Alguer i Andorra, Manent ja ha completat la recerca, que està pendent de publicar.
La presentació del llibre tindrà lloc dissabte que ve (20 hores) al Cercle Artístic de Ciutadella. Junt amb l’autor hi seran Isaac Melis, representant de l’Associació Espipollant que convoca el Premi Pere Melis, Pere Gomila, membre del jurat (IME) i Òscar Bagur (filòleg i editor de l’IME).
Juan Puentes Torres abandona el grup