250 anys del «Diari de Mahó» de Joan Roca i Vinent, testimoni de cinc dècades de Menorca

El 7 de juliol de 1776, el capità de la marina mercant Joan Roca i Vinent (Maó, 1747-1826) va començar a anotar del seu puny i lletra l’activitat naviliera i mercant del port de Maó, la meteorologia, els esdeveniments polítics, socials i culturals i nombrosos episodis i anècdotes, algunes de l’àmbit personal i familiar, que van succeir a l’Illa al llarg de cinc dècades fins a l’11 d’octubre de 1826.

Per tant, enguany fa dos-cents cinquanta anys de l’inici de la redacció d’aquest cronicó conegut com a «Diari de Mahó» i dos-cents anys de la seva conclusió, pocs dies abans de la mort del capità Roca. El 1927, l’Ajuntament de Maó va adquirir aquest manuscrit de 1.164 pàgines als seus descendents, gràcies a la gestió del que va ser batle de la ciutat Antoni Victory, segons afirma l’historiador i hispanista japonès Hirotaka Tateishi a «Apuntes sobre el ‘Diari de Mahó’ de Joan Roca i Vinent».

Fill de Pere Roca i Pràxedes Vinent, en Joan va ser el novè fill d’una família benestant de mariners mercants de Maó que va viure durant les tres dominacions britàniques, la francesa i l’espanyola. L’11 de novembre de 1803, quan l’Illa ja s’havia incorporat definitivament a la Corona espanyola, va contreure matrimoni amb Enrica Enrich Pons. També va ser membre fundador, juntament amb Joan Ramis i Ramis, entre altres, de la Societat de Cultura Maonesa, que amb seu a la casa de Ramis entre 1778 i 1785 va tractar sobre ciències naturals i ciències humanes.

Segons explica el periodista i historiador Miquel À. Limón en un article sobre l’evolució registral i de traspassos de domini de l’immoble número 22 del carrer Anuncivay, avui dia denominat Sa Il·lustrada, el capità Roca va fer construir la referida casa sobre un solar que va pertànyer a una de les branques de la saga dels Escudero, a la qual es va mudar amb la seva esposa el primer dia d’octubre de 1808, segons va anotar ell mateix al «Diari de Mahó».

Limón assenyala que el capità Roca també menciona que va llogar ca seva per un període de quatre anys al comissari de guerra britànic William Felton Butt, que el 9 de juny de 1811 es va casar amb la maonesa Ana María Valls Castell, on van néixer un fill i dues filles, fins que l’any 1815 es van establir al Canadà. Llavores, el capità Roca i la seva esposa van retornar a la casa, en què ell va morir el 1826.

Interès

A finals del segle XIX, els historiadors Pere Riudavets i Gabriel Llabrés destaquen la importància del manuscrit del capità Roca, segons afirma Hirotaka Tateishi. Així, Riudavets assegura que «con una constancia laudable iba apuntando diariamente cuantas ocurrencias presenciaba, ya fuesen civiles, militares, eclesiásticas o de marina, expresadas en castizo menorquín y con suma naturalidad y buen criterio», mentre que el 1896 Llabrés va iniciar a la «Revista de Menorca» la transcripció del cronicó, «de sus 1.164 páginas pueden extraerse materiales copiosísimos para toda clases de estudios».

Ja en el segle XX, el 1999 la professora Josefina Salord el considera com a «la veritable crònica de la vida de l’illa del 1776 al 1826», mentre que el bibliotecari Juan Francisco Sánchez Nistal lamentava que el manuscrit «d’un interès extraordinari» no estava degudament digitalitzat. Actualment, es pot consultar la versió digitalitzada a la web de la Biblioteca Pública de Maó.