Un quadre que descriu un matí de Divendres Sant a Maó

Fa un temps vaig trobar a les xarxes socials un quadre que de caràcter costumista del segle XVIII, descriu molt encertadament, la vida religiosa i social d’un matí de Divendres Sant a Maó, obra pictòrica que desconec el seu autor.

La pintura porta per títol «Salida de misa el viernes santo», que ens situa en el Pla de La Parròquia, davant la façana de l’església de Santa Maria en un moment precís, la sortida de les autoritats municipals que havien assistit a l’ofici del dia, escortats per una companyia de Centurions.

Dels molts personatges que apareixen, devers un centenar, ens adonem per les seves robes, de les diferents classes socials com burgesos, menestrals, autoritats municipals amb la «xia» (1) vermella sobre l’espatlla, militars locals i britànics, un capellà i un frare franciscà, ens teixeixen una visió global de la vida religiosa i social de la Setmana Santa del Maó, fa 300 anys enrere.

Si per un moment aquesta escena la dividim en quatre petits decorats, com si la miréssim des d’una finestra, en primer terme ens adonem d’uns d’homes i dones que conversen amistosament, potser comenten la celebració religiosa del matí o qui sap, de la lectura del sermó que en certes ocasions requeia en un sermoner de reconegut prestigi, alhora de memorar la «Passia» o el cant dels Improperis.

Enmig de tot aquest trull de gent, una dona ha anat a terra, potser d’una mala tropessada, la qual és ajudada a aixecar-se per la gent del seu voltant. Ben prop, unes dones traginen unes cadires, recordem que les celebracions d’aquells temps eren ben llargues i les esglésies no tenien suficients bancs per seure com avui. A suvora, un senyor molt vellet camina agafat de bracet que podria ser la seva filla i just al costat, dos oficials britànics. Finalment i en primer pla a la dreta, un fillet acarona un ca, mentres un capellà ben revestit de negre amb capa i capell de teula, potser era el rector de Santa Maria, xerra amb un frare franciscà.

A la part central esquerra del quadre, algunes persones observen com una companyia formada per set Centurions, penó vermell al davant, escorten la marxa dels macers que obren pas als «Jurats», els quals es dirigeixen a la «Universitat», indret on des dalt les escales, era costum saludar al públic present.

Finalment i al fons d’aquesta bucòlica imatge, veiem l’enfront de la parròquia de Santa Maria amb les lletres calades i les portes obertes d’on encara surten algunes feligreses. Set arbres ben plantats, donen una miqueta d’ombra a aquell pla que com podem veure, no estava empedrat.

L’escena, el cerimonial, el moment

L’escena d’aquell antic cerimonial en què la corporació municipal complimentava en els oficis del Dijous i Divendres Sant, ja esdevé com a mínim del s. XVI i es va conservar fins els primers anys de la dècada de 1970.

Gràcies a un document de caire municipal redactat pel macer Antoni Taltavull de 1922 (2), podem conèixer de primeres, quin era el protocol que la corporació municipal havia de complir de manera rigorosa en diferents actes al llarg de l’any. Quan ens descriu el protocol del matí de Divendres Sant, diu:

Viernes Santo. En este día empiezan los Sagrados Oficios a las nueve y media; a esta hora el Ayuntamiento, precedido de la Compañía de Centuriones, se dirigirá a la parroquial Iglesia; llevarán guantes y corbata negra; las mazas enlutadas y a la funerala.

Después del ceremonial de costumbre tomarán asiento. Permanecerán de pie en el momento de descubrirse la cruz, que pasarán a adorar inmediatamente después que lo haya verificado el clero. Para la adoración lo harán de dos en dos haciendo tres genuflexiones dobles; una en la última grada del presbiterio, otra entre dicha grada y la cruz y otra junto a la cruz, que besarán; de regreso a sus asientos no harán más que una genuflexión doble junto a la cruz.

Permanecerán de pie, también, mientras se cantan las oraciones después del Pasio, haciendo genuflexión sencilla cada vez que del Diácono pronuncie las palabras flectamus genua «Doblemos nuestras rodillas» y levantándose al oír levate «levantémonos». Al salir del templo se sigue el ceremonial del día anterior.

En el cerimonial del Dijous Sant era d’obligat compliment l’ordre d’entrada, clero, corporació municipal, els macers i empleats subalterns, tots sense ciris, els quals eren sufragats per l’Ajuntament i repartits per un ordenança. En el moment de combregar, el Batle no podia portar bastó, els regidors havien d’anar sense guants i els macers sense maça. Acabada la cerimònia, tots eren convidats pel rector a la sagristia, a un vi i pastes que eren pagades per l’Ajuntament.

Acabada la cerimònia, la corporació municipal tant al principi com al final, eren escortats pels Centurions, confraternitat que obria pas a les autoritats fins a les escales de l’Ajuntament, indret on el Batle dirigia una saluda a la població.

Per acabar, la corporació municipal i convidats – empleats també-, prenien una escudella de xocolati amb ensaïmada a l’Ajuntament i els Centurions es retiraven el seu quarter on feien una miqueta de berenar.

Era costum així mateix, que els membres del consistori, macers, empleats i Centurions després del convit, iniciessin un recorregut per visitar les esglésies a on estava muntat el monument, l’ordre que se seguia era el següent: Sagrat Cor de Jesús (Concepcionistes), Sant Francesc, Sant Josep, El Carme i Santa Maria.

Com podem intuir, els horaris en aquella època eren ben diferents, com també ho eren aquells antics actes protocol·laris que formen part d’un passat que ja no tornarà. Per açò, recordar es reviure un ahir que sempre ens ajuda a entendre el nostre present. Molt Bona Setmana Santa.

Notes:

1. Xia, peça de tela vermella que duien damunt l’espatlla els Jurats, com a insígnia d’autoritat.
2. Cerimonial de l’Excma. Corporació Municipal d’aquesta ciutat. Maó, 1922, el Macer, Antoni Taltavull. Treball publicat a la Revista de Menorca a l’abril de 1922.