El conjunt del port de Maó, un patrimoni excepcional

Quatre associacions ben diferents en organització i objectius (Amics de la Mar Port-Maó, Casetes de vorera, Es Jonquet i GOB) han signat el document «Recuperem el Port de Maó» que va ser presentat el 5 de març a l’Ateneu de Maó i ha estat explicat en diferents articles a Es Diari.

Un primer element a destacar és el mateix fet que les quatre entitats signants hagin consensuat unes anàlisis i unes propostes conjuntes més enllà dels objectius concrets de cada una. Això li atorga un valor superior. La segona qüestió destacable és que es basa en una anàlisi, una descripció concreta i un inventari dels temes que exposa. La descripció concreta constitueix en si mateixa una llista útil per qui vulgui conèixer millor el port.

La delimitació i concreció dels temes, a més de ser una primera aportació, és també la millor base per poder fer una proposta de criteris d’actuació    partint del coneixement dels problemes. Tot dirigit a l’objectiu final i més important d’aquest document: fer un conjunt de propostes generals i específiques per a cada un dels quatre grans temes (valors naturals i mediambientals, patrimoni construït a la ribera, embarcacions tradicionals, navegació popular). Les propostes són completament necessàries per avançar en una solució que no només interessa a les quatre entitats signants sinó a tota la societat. El patrimoni del port és de tothom.

CARACTERÍSTIQUES QUE CONFEREIXEN SINGULARITAT I IDENTITAT AL PORT DE MAÓ

El principal valor patrimonial i característica diferencial del port de Maó és la diversitat de funcions que s’han desenvolupat històricament en una rada natural àmplia i de gran bellesa. A les funcions comercials i habituals de tots els ports (servei als tràfics marítims de mercaderies, de passatgers, de pesca, de lleure, de turisme i també en aquest cas de base militar), el port de Maó hi suma un medi ambient i natural especial, un extens conjunt d’edificis i instal·lacions de valor històric, un ús social molt intens dels ciutadans per navegar i per moltes altres activitats i unes embarcacions tradicionals també molt pròpies de les seves poblacions.

Les funcions comercials habituals descrites són iguals a tots els ports, però les altres característiques són úniques del port de Maó. No hi ha ports a Espanya i molt pocs a tot el món que tinguin en el seu interior els següents elements: un medi ambient que ha permès importants activitats pesqueres i de marisqueig; espais naturals sense urbanitzar; un amplíssim patrimoni construït de grans edificis i de petites cases i instal·lacions d’alt valor històric; un contacte pròxim i directe amb la ribera de dos nuclis urbans; un ús social per navegar, per nedar, per pescar, per romandre o per passejar; un conjunt de barques tradicionals que en les seves característiques bàsiques són hereves de les que han navegat per les seves aigües durant almanco els darrers tres segles. A tots aquests elements anteriors, que són una realitat física i social actual, molts hi sumem un valor subjectiu important: ens interessa i gaudim amb la simple observació d’aquest paisatge. Ens agrada veure, observar, descobrir tot el patrimoni natural i també el construït, les barques tradicionals, les petites veles i (per què no?) el tràfic dels grans ferris de passatgers i els vaixells que ens porten els productes i l’energia que necessitem. Aquesta característica de poder observar, d’apropiar-se del paisatge portuari des de diferents llocs (inclosos dos nuclis urbans) també és un valor que molt pocs ports tenen.

Les característiques que hem qualificat de diferencials i pròpies constitueixen un ampli i valuós patrimoni en els seus vessants naturals, arquitectònics, socials i marítims; confereixen al port de Maó una singularitat i una identitat molt pronunciada i molt valuosa.

Que el port de Maó és singular, molt diferent de la majoria de ports, també es pot reconèixer recorrent a altres fonts, com per exemple: observant moltes obres d’art des del segle XVIII fins a l’actualitat; llegint el magnífic llibre de Josep Maria Quintana Port Maó. El port que justifica una ciutat i la seva història (Triangle, 2019) que a la vegada és una crònica, un resum històric, un recull literari i dona una visió global completa; veient les excel·lents fotografies -de molt alt valor documental i, a la vegada, artístic- de Toni Vidal en diferents llibres o a Thalassa que mostren l’ambient especial de les cales des Castell; repassant    velles cròniques a Es Diari de les regates de bots de vela llatina o de rem o les més recents de Margarita Caules sobre la vida i els personatges de baixamar de Maó; llegint els escrits de Ruiz y Pablo a Crónicas ribereñas (IME, 2015) ambientats en la vida marinera des Castell; analitzant l’Atles de la Tesi Doctoral de Toni Vidal Jordi amb més de tres-cents edificis amb valor arquitectònic...Pocs ports han estat objecte de tanta atenció i tan bones descripcions.

UN DOCUMENT OPORTÚ EN UN MOMENT ADEQUAT

Per què quatre entitats diferents signen ara el document «Recuperem el Port de Maó»? Perquè aquest valor patrimonial singular, molt valuós i que li confereix la seva identitat està en perill. En els darrers anys les funcions i característiques pròpies estan canviant acceleradament. Els valors naturals, els arquitectònics tradicionals i els d’ús social han conviscut durant molts anys amb activitats turístiques que en els seus orígens i primers temps havien crescut de forma no conflictiva    amb les activitats de lleure de les poblacions locals i els valors patrimonials del port. Però si observem l’evolució de totes les activitats i funcions amb perspectiva temporal, comprovarem que en els tres darrers decennis les activitats turístiques han tingut, i tenen cada cop més, una dinàmica de creixement accelerada, molt superior a les altres funcions i activitats que en molts casos estan en retrocés o estancades o, pitjor, estan desapareixent.

Això comporta que el turisme està substituint les funcions patrimonials i socials. Les casetes de vorera, els espais naturals sense urbanitzar, l’ús més social de la làmina d’aigua i de les riberes (nedar, pescar, navegar, romandre), les coves i cases de pescadors i de la gent que gaudia de baixamar, els amarratges públics per tenir embarcacions populars a preus assequibles, les embarcacions de llenya i vela llatina i, fins i tot, les botigues, bars i restaurants més tradicionals estan desapareixent i són substituïts per edificis, instal·lacions, usos i activitats exclusivament per a turistes. En molt pocs anys, en cas de continuar amb la dinàmica actual, tot el port serà turístic, tant la làmina d’aigua com les seves riberes. El valor de la diversitat d’espais i funcions, que és el seu gran patrimoni, la seva singularitat, es perdrà irremissiblement. Encara que subsisteixin uns pocs «santuaris» patrimonials, completament aïllats, el port de Maó serà un port similar a tots els grans ports dedicats als visitants de temporada: poca activitat a l’hivern, col·lapsat i banal a l’estiu. Ara ja disposa de més amarratges turístics (gairebé 2.000, la majoria d’ús privat i privatiu) que les ciutats amb més visitants d’Espanya. Concretament, Alacant, Màlaga, Les Palmas, Santa Cruz de Tenerife o Barcelona, són uns quants exemples significatius de ciutats amb milions de turistes que tenen cada una menys amarratges nàutics que la rada maonesa.

UNES PROPOSTES LÒGIQUES, AMBICIOSES I REALITZABLES

Arribat aquest punt és necessari destacar que el document no es manifesta contra cap de les activitats econòmiques ni contra el turisme. Respecte al primer tema apunta a les seves pàgines, «s'ofereixen reflexions i propostes orientades a una economia més plural, ambientalment viable i socialment justa, amb una diversificació real d’activitats...» Respecte al turisme proposa: «Fomentar el turisme adaptat a l’entorn existent i compatible amb la capacitat de càrrega del port...». En definitiva, el port es prou gran perquè hi càpiguen totes les activitats i és massa important patrimonialment i socialment perquè la societat pugui tolerar, que una de les seves funcions, el turisme, substitueixi o margini totes les altres. Aquesta és la gran aportació d’aquest document. Val la pena llegir-lo amb calma i descobrir una informació, una reflexió i unes propostes que són: primer, lògiques per la seva coherència; segon, ambiciones per a la conservació i millora d’un gran port singular;    tercer, perfectament realitzables amb els recursos de què disposa avui l’entitat responsable de la seva gestió, l’Autoritat Portuària de Balears.

No es vol resumir un document que, com a objectiu central, aporta criteris i propostes per a la conservació i millora del patrimoni natural, cultural i social i que es fàcilment accessible (està disponible a les xarxes i editat en paper al GOB). A més, presenta una informació detallada escrita i plasmada en dos plànols, molt útil per a tothom (inclosos coneixedors del port), sobre dos aspectes tan importants com són: 10 àrees amb valors ambientals i 23 edificis patrimonials petits i poc coneguts, però de gran presència, originalitat i impacte social històric.