L’investigador cultural Adolf Sintes és un pou de ciència, sobretot per la seva capacitat d’aprofundir en els temes que l’atrauen. Possiblement ningú en sap més que ell sobre la producció de la sal a Menorca.
Després de 15 anys d’estudi i de recollir testimonis de saliners històrics o actuals, publica el llibre «Cocons i salines. La sal de Menorca», que es presenta aquest dissabte, a les 11 hores a la sala d’Audiències des Claustre de Maó i el dia 18 al Cercle Artístic de Ciutadella (20 h). Comptarà amb Miquel Àngel Limón i Jaume Mascaró a l’acte de dissabte.
El mapa ubica les salines i els principals cocons a la costa de l’Illa
En el llibre, que és ric en imatges, descobreix històries particulars sobre l’ús que es feia de la sal quan no hi havia neveres, especialment per part dels pagesos als llocs, quan anaven a la costa a fer sal dels cocons. La feien servir a la salera per formatjar o per les porquejades, per conservar la xua i els ossos amb capes de sal dins una alfàbia.
El cos dels grecs a Tirant. La salina més antiga de Menorca es trobava en aquest espai. Els anglesos van autoritzar als grecs la seva explotació. Ells van construir el casat de les Salines Velles.
També explica la història de les quatre salines històriques. La «vella» de Tirant de 1774, de la que encara es veuen les runes a peu d’urbanització. Els anglesos van encarregar la gestió al cos dels grecs, en una de les seves nombroses empreses. Les altres tres es van construir al segle XIX, les de la Concepció, ara en explotació, Addaia i Mongofra.
Hi ha dues salines més, no tan conegudes i de petita durada. A Punta Prima, al costat del Camí de Cavalls, encara hi ha la caseta que feia de magatzem. Una tempesta de xaloc un dia es va emportar tota la producció de sal i van veure que no era viable. L’altra és a la cala de Santandria, una inicitiva de Llorenç Moll, que només va durar 3 o 4 anys.
Cocons saliners a Alcalfar.De Sant Felip a Binissafúller, la costa és plena de cocons on es feia sal. Fins i tot, l’illot més gran d’aquesta cala porta el nom d’Illot de la Sal.
La costa, especialment des de Maó a Sant Lluís, es troba plena d’antics cocons, que es feien servir per fer sal. Binissaida és un dels referents. Allà s’hi troba un assecador de sal, amb cinc plataformes entapissades de pissarra que és únic a les Balears.
El llibre està ple de noms propis. Per exemple: el psicòleg infantil Vicenç Arnaiz, d’al·lot solia acompanyar el seu avi a fer sal als cocons de Cap d’Artrutx. Una ditada de mel d’una obra ben salada.
Ben interessant. Ja tinc ganes de compra-lo i llegir-lo.