Petitó meu, m'agradaria molt que, quan siguis més gros, practiquessis algun esport. Així, a més de mantenir-te en forma, aprendries valors com la feina en equip o saber perdre i guanyar. Ton pare, quan era més jove, va fer esport, però me sap greu confessar-te que era flaquet. Mira, no vaig néixer amb el do esportiu, jo! Avam tu com ens surts!
Aquests dies, els majors xerram d'esport, sí, però no de valors o de competició. El tema de conversa ara són els doblers. Sí, petitó meu, com quasi sempre darrerament! Però és que resulta que en els darrers anys, Menorca ha aconseguit tenir equips de molt alt nivell, sobretot en bàsquet i en voleibol. En bàsquet, una illa tant petita com la nostra va situar un equip a la millor competició d'Europa. Encara record quan el Menorca Bàsquet va pujar a ACB. Ton pare feia feina a la ràdio, i ta mare ho gravava amb la seva càmera. En Miquel, el millor locutor d'esports que ha donat Balears, ho explicava emocionat amb el seu ra-ta-ta-ta-ta. I resulta que durant uns quants anys, aquesta petita illa va veure passar els més grans equips. En voleibol, a poc a poc el CV Ciutadella ha anat pujant escalons, i quasi sense fer renou, s'ha convertit en el millor equip femení de l'Estat. Fins i tot ha arribat a jugar a Europa!
I tu me demanaràs per què t'explic tot açò. Resulta que mantenir tots aquests equips és una cosa cara, i no bastaven els doblers dels seguidors d'aquests esports. Les administracions, o sigui tots, van donar molts euros per a què aquests equips poguessin seguir les seves gestes. Quan tothom semblava tenir les butxaques plenes, quasi ningú no deia res. Però ara que falten euros, els polítics, amb seny, han decidit retallar per aquí (el seny el perden quan retallen per altres bandes). A ton pare li sembla bé. Si tenim pocs doblers, no s'han de gastar en mantenir uns senyors que viuen de l'esport. Hi ha moltes altres coses més necessàries. Per exemple, permetre que els més petits puguin practicar esport. Sí, petitó, perquè si un equip professional s'emporta molts mils euros, aquest doblers no arriba a altres bandes, com per exemple per pagar el llum dels camps on entrenen cosinets teus. L'esport professional, criatureta, l'han de pagar aquells que el volen, no tots els ciutadans.
Petitó meu, tu segueix jugant amb la pilota, i començant a donar xuts. Qui sap si algun dia seràs un Messi! Realment no és açò el que ta mare i jo volem. Noltros desitjam que amb l'esport aprenguis valors i xalis. I si pot ser, que siguis un poc millor que ton pare, cosa que no serà massa difícil!