Petitó meu, te'n recordes dels ànecs de Cala Galdana? Blancs, amb el coll verd alguns, ben negres uns altres... Tots devoraven el pa com si fos el darrer menjar que haguessin d'engolir en la seva vida, però hi havia una cosa curiosa: Cap d'ells era groc, com l'amic d'en Pocoyó que tant t'agrada i de qui tant bé ja dius el nom.
A la televisió hi ha coses que ens entretenen. En Mic ens sorprèn quan juga amb en Cinc Segons, en Timmy sempre troba petites coses a partir de les quals muntar grans aventures, i darrerament la vaca Connie ens mostra com ajudar als seus coloristes amics. Ton pare, petitó, voldria que s'aturés el món quan, acabat d'aixecar, miram una estoneta en Mic o en Timmy i tu, a poc a poquet, vas reposant el teu cap a sobre meu, mentre jo et passo el braç per damunt d'aquestes espatlletes que tens. Som periodista, Eloi, i en teoria tenc paraules per a explicar moltes coses, però en aquest cas, no ho sé descriure. Segurament li hauria de dir felicitat, o simplement, que em cau la bava.
Mira, avui toca una carta d'aquestes sensibles, veig. Però és que de tant en tant els pares tenim un atac d'orgull. I t'ho dic jo que encara som un principiant en aquesta professió de per vida. A vegades, quan dorms i et venim a col·locar bé els llençols, quedam uns segons contemplant com respires ben fort, acompanyat pels teus amics en Pupi, en Curaio i en Trasto. Llavors ens demanam, o almanco ho faig jo, com puc ser jo el responsable d'una cosa tan perfecta. En aquest cas, no trobo cap resposta, però quasi millor.
Aquests dies també se'ns dibuixa un somriure a la cara quan ens contes mil coses amb la teva peculiar manera de xerrar. Fas frases llarguíssimes, i m'has de creure si te dic que em sap molt greu no poder-te entendre sempre, però és que encara ningú no ha inventat el diccionari de l'idioma que parlau els fillets quan començau a dir coses. Qui el faci, petitó, es farà d'or.
Ah! I darrerament ta mare t'està mostrant lletres de cançons ben particulars, eh? Ben ciutadellenc seràs tu! Està bé saber on té les arrels cadascú, ja te mostraré jo també l'himne de Ferreries.
I res, petitó, avui me podràs dir, amb el teu llenguatge particular, que t'he fet una carta ben cursi, però és que, com diuen Els Pets, tot i prometre que no faria coses d'aquestes, no comptava amb que tu em canviaries la vida com ho fas fet.