Petitó meu, ahir t'ho vas passar pipa! Vas córrer, jugar amb l'arena, amb en Puc, amb la pilota... Un dia fantàstic acompanyats de bons amics. Al ranxo ja començau a ser molts fillets. Ahir n'Aina, na Gemma, en Joan, na Núria, n'Andreu, na Clara, n'Hugo, n'Aitor, en Joan i tu vau ser molt feliços, i açò, de rebot, ens fa feliços als pares. I creu-me que si hi ha tants fillets al grup vol dir que ja no som tant joves com fa un temps! Ja fa estona que, en broma, deim que hauríem de muntar una escoleta o llogar un boti-boti. Tal vegada no seria tant mala idea! Crear una empresa en temps de crisi, seríem uns valents!
Si ahir ens ho vam passar la mar de bé, avui també és un dia especial. A part que veurem també a bons amics (aquesta vegada amb manco fillets), l'1 d'abril a Menorca és el dia d'enganar. És una tradició que ens ve de quan Menorca era anglesa. Ara, petitó, a l'estiu l'illa està plena d'anglesos, però fa molts anys, no només ens visitaven, sinó que érem seus. Idò resulta, criatura, que els anglesos celebren el dia d'enganar l'1 d'abril, i no el 28 de desembre, com molta altra gent.
Què feim aquest dia? És un dia en què la gent fa bromes, explica coses que no són veritat però sense mala intenció. Fins i tot els diaris inclouen noticies que són falses, per contribuir a la tradició. Està bé un dia així, però açò d'enganar no m'agrada tant. Si es fa per broma, val, però petitó, darrerament hi ha molta gent que engana i no precisament dia 1 d'abril. Ens han enganat uns polítics que deien que no farien unes coses que finalment fan. Ens han enganat els bancs, que deien que ens deixarien doblers i finalment no ho fan quan ells en tenen molts. Ens han enganat tots aquells senyors que diuen que entenen de doblers i que pronosticaven que prest sortíriem de la crisi. Tots aquests enganys, petitó, no són precisament bromes. Ens han enganat quan deien que defensaven la nostra llengua, i fan tot el contrari.
Criatureta, m'agradaria que tu sempre diguessis la veritat. Encara que la veritat no agradi a qui l'escolti. Val més, creu-me, que te diguin les coses tal com són que no que te les amaguin i després les descobreixis. Ton pare i ta mare, per exemple, hauran de pagar ara més impostos quan els senyors que comanden havien dit que açò era el darrer que farien perquè no ajudava gens a açò que anomenem economia. Açò es diu enganar i, Eloiet, no està gens bé.