Petitó meu, vivim dies convulsos. Hi ha moltes coses que no van com ens agradaria que anessin. Situacions que moltes vegades no comprenem, i també moltes que no compartim. Davant aquest panorama, hi ha diverses opcions.
La primera és mirar cap a una altra banda. És com qui xiula i dissimula quan ha passat alguna cosa i ell no s'hi vol implicar. És una postura legítima, ningú no ho posa en dubte. La segona opció és criticar i queixar-se, com qui mira un partit de futbol per la tele i comença a criticar a l'àrbitre des del sofà. Saben que el senyor vestit de negre no els escoltarà, i que els seus crits i renecs no faran que el penal que ha assenyalat deixi de ser-ho, però així es desfoguen. És, també, una postura legítima.
La tercera opció és fer alguna cosa per canviar la situació. Saltar del sofà i emprendre alguna iniciativa. Cadascú decidirà llavors què fer. Aquests darrers mesos hem vist manifestacions, cartes, cacerolades, camisetes... I també vagues. Què és una vaga, vols saber? És la decisió d'un grup de persones de deixar de fer feina durant un període de temps en protesta per alguna cosa. Pot començar per la disconformitat amb una llei, amb un projecte, amb unes condicions laborals, amb unes formes... Divendres, per exemple, ton pare i una gran part dels meus companys de feina vam fer vaga.
Normalment, aquesta mesura és una de les darreres eines de protesta que s'empren, i sol arribar quan s'ha romput el diàleg, quan ja no hi ha manera d'arribar a un acord. Les vagues són una mesura extrema, excepcional, necessària per segons qui, injustificada per altres. A ningú no li agrada haver d'arribar fins aquí. Els treballadors perden dies de feina, els empresaris dies de facturació, i a vegades en surten perjudicats tercers, com els clients o compradors. Però repeteixo, per a uns és una passa necessària, mentre que altres la veuran exagerada i criticable.
Petitó, crec que amb el món que et deixarem en herència, hi haurà moltes coses d'aquestes que no aniran com ens agradaria. A jo m'agradaria que no fossis dels que miren cap a una altra banda o dels que insulten als àrbitres des del sofà. Tu ja decidiràs, però es poden fer moltes coses. Només és necessari estar convençut que allò que un defensa és just.