Petitó meu, aquest cap de setmana els teus avis de Ciutadella, alguns concos i ties i cosinets han anat a dormir a fora. És Cinquagesma, i açò a la banda de Ponent on noltros vivim és sinònim d'anar a vega i passar-ho bé amb la família o amb amics. Noltros enguany no ens hem pogut apuntar a quedar a dormir, però no passis pena, que encara que només de dia, també viurem Cinquagesma amb ells.
Tot i que aquest cap de setmana llarg ha començat passat per aigua, segur que el sol treurà el nas i ens acompanyarà. Ell és valent, i guanyarà la partida a aquests núvols grisos i carregats d'humitat que han aparegut al cel per veure si senten els primers tocs de tambor i fabiol. I és que com bé saps, aquests dies és tradició que a Ciutadella se sentin els primers 'tirurits'. N'Emma i n'Aleix han estat els encarregats d'escampar aquesta melodia tan particular i simple per Son Maquet. Avui segur que tu també ho proves. Ja que m'has sortit ben cabildet, m'agradaria que sabessis sonar aquesta tonada que pregona l'arribada de les festes. Ara, i també vull que quedi clar, també te mostraré la de Ferreries, eh? Que aquesta cama meva no l'hem de perdre!
La il·lusió que desperta Sant Joan és difícilment comprensible si no es viu. Jo, ho confesso, no ho entenia massa fins que vaig venir a viure a Ciutadella i la teva mare em va contagiar aquest esperit. I des que tu has nascut, ho entenc encara més. Està molt bé fixar-se il·lusions, esperar esdeveniments, per petits que siguin, amb ànsia i ganes. Ara toca Sant Joan, però després tocarà esperar Sant Bartomeu, i algun dia Nadal, Carnaval... Mentre tinguem fites que ens il·lusionin, la vida serà més fàcil. El dia a dia és més agradable si ens marcam petits objectius, petites metes per assolir.
A Ciutadella, la fita aquest mes és Sant Joan. Bé, per a alguns és la fita que esperen tot l'any! La il·lusió que desperta aquesta data a poc a poc es veurà al carrer.
Prest hi haurà banderes que penjaran de les finestres, botigues que oferiran mil productes relacionats amb la festa, i la tonada del tirurit volarà pel cel empesa pel fabiol d'aquell fillet que somia algun dia en ser fabioler. Serà l'exteriorització d'una il·lusió col·lectiva.
Petitó, ens hem de proposar no perdre mai la il·lusió. Sigui pel que sigui, hem d'aconseguir que moltes coses, petites o grosses, ens il·lusionin. De moment, tu ja ens has demostrat que Sant Joan t'il·lusiona cantant beníssim "Pom pom que no ho sentiu es tambor i es fabiol..."