Petitó meu, te deman perdó per avançat per totes les vegades que m'equivocaré en aquesta complicada professió de pare. Quan vaig sortir de l'hospital, ningú no em va donar cap manual d'instruccions, i dia a dia vaig descobrint que aquesta és la feina més apassionant que faré durant la meva vida, però també la més incerta. Mai no podré estar segur de fer les coses bé, i per tant, ara mateix només te puc garantir dues coses: que sempre prenc les decisions pensant que són les més convenients, i que m'equivocaré més d'una vegada.
Conscient així que cometré errors, em propòs ser capaç d'assumir-los quan arribi el moment. O sigui, admetre que he errat i saber demanar perdó a qui pertoqui. Petitó, aquesta és una actuació senzilla, però que pot arribar a costar molt. Moltes vegades cercam mil excuses abans d'assumir que no hem encertat. Donam la culpa als demés, intentam justificar allò injustificable, recorrem a l'orgull per no dir ni fer res quan sabem que ens toca demanar disculpes... Però internament tenim clar que ens toca moure fitxa.
En aquests casos, petitó, et recoman que actuïs quan abans millor. Assumeix el teu error i fes-ho prest. Com més prest demanis perdó de manera sincera, més prest les coses podran tornar al seu lloc i evitaràs que el problema es vagi fent gros.
En aquest país, costa molt sentir algú que demani perdó. Al nostre entorn veim pocs exemples entre els senyors que comanden. No es comú demanar disculpes quan un ha pres una decisió que hipoteca el futur dels demés. Tampoc no és habitual sentir demanar perdó quan has de donar la raó als altres després de mesos d'haver volgut imposar la teva manera de fer. No és freqüent sentir "ho sento, m'he equivocat" quan algú ha tergiversat l'essència d'un organisme, ni tampoc quan algú ha volgut tirar pel dret i carregar-se allò que li fa nosa sense pensar si és la millor solució.
No, no és habitual sentir disculpes sinceres. Alguna vegada hem escoltat alguna petició de perdó planificada per part d'algú que es pensava que amb el perdó ja solucionava tots els problemes. No és suficient demanant perdó, petitó. Les paraules han d'anar acompanyades dels fets, actuar per esmenar els errors i evitar que es repeteixin. Sinó, el "perdó" es converteix en una expressió buida i falsa.
Repeteix, petitó, perdó per totes les vegades que m'equivocaré fent de pare. Esper aprendre de cada error, i a poc a poc anar assumint prou nivell per algun dia poder tenir el carnet de pare amb tots els punts, sense necessitat de dur la "L" de qui està en periode de prova.