Ens l'han tornada a colar. El 061 posa una ambulància més que l'estiu passat a Menorca, la sisena, i ja ens sembla que ha complert. Però quan miram la lletra petita, ens adonam de l'engany. Resulta que quatre de les sis ambulàncies d'emergències, inclosa la nova, són bàsiques. Així que seguim amb les dues mateixes UVI mòbils medicalitzades de tot l'any. Les mateixes del febrer en ple mes de juliol, en plena temporada. El mateix nombre d'ambulàncies de suport vital avançat, d'aquelles que ens poden salvar la vida, a l'hivern, amb 80.000 residents, i ara, quan la població a l'illa gairebé triplica aquesta xifra.
Així, no és gens d'estranyar que dia sí i l'altre també, cada vegada que hi ha un ferit per un accident o una baralla, sobretot a Ciutadella, sempre algú no pugui ser atès a hora, o hagi d'esperar una bona estona l'ambulància, o s'hagi de desplaçar ell mateix cap al Canal Salat.
Diu la gerent del 061, i també el comité d'empresa, que la dotació és correcta, llevat d'alguns «problemes puntuals». Com si aquests pocs casos no mereixessin la mateixa consideració, ni la mateixa atenció que aquells que sí tenen la sort de ser atesos de forma oportuna. Fins que hi hagi més de dos ferits greus, i llavors quedi palesa la insuficiència dels recursos sanitaris. Fins que, com va ocórrer enguany as Pla, no serveixi de res tenir més ambulàncies bàsiques quan les que de dever fan falta, les avançades, només són dues i estan cobrint una altra emergència just quan més es necessiten. I ja sigui massa tard.
«L'experiència -deia la poetessa xilena Gabriel Mistral- és un bitllet de loteria comprat després del sorteig». I no voldria estar jo en la pell de la gerent del 061, però si fos ella no dormiria massa tranquil·la pensant que pot passar alguna desgràcia per culpa de la seva imprevisió. Que ara, senyora, en aquesta petita i preuada illa, no som només 90.000 menorquins, sinó 200.000 persones, que també menjam, i nadam, i vivim. I podem morir per la manca d'una ambulància...