El PP encara no s'ha recuperat del seu particular Dimarts Negre. No és que caigués la Borsa, però sí la seva cotització electoral. I tot per la divisió que generen la llengua i la vida, dos pilars sensibles d'alta càrrega ideològica que van esclatar a les seves mans en sols unes hores. La dimissió de Gallardón per mor de la retirada de la Llei de l'Avortament i la suspensió judicial del decret amb què el PP volia contrarestar la creixent immersió lingüística del català a l'aula són dues cares de la mateixa moneda. Perquè amb el TIL i la manca de respecte al dret de les dones estava perdent el suport rebut dels desencantats a les eleccions.
La vertadera legitimitat no es guanya a les urnes, sinó donant confiança amb la gestió diària. Perquè la persecució a directors, la politització educativa, la irresponsable dialèctica del diputat Camps i les trepitjades constants de la consellera que venia a posar pau no provoquen més que vagues, demandes i quadres de Kuana Maris invertides.
Diu ella que seguirà fins que el president deixi de necessitar-la. Com si es prestàs a un acte d'immolació superior a la seva vergonya i dignitat com a persona. Com si el president no fos el vertader responsable de tot aquest embull. Un president covard, que ni tan sols dóna la cara quan els jutges suspenen el seu TILi pretén fer-lo entrar amb calçador a les escoles tot i haver estat rebutjat pels tribunals.
Oblida Bauzà que més val perdre una batalla, per important que sigui, que no una guerra. I que aprendre dels errors i rectificar dignifica més a les persones que el caparrut compliment del seu programa.
Les batalles no es guanyen amb expedients ni amb imposicions, sinó des de la raó, i aquesta li ha donat ara l'esquena. Tot ha estat una guerra inúTIL que ja ha fet perdre un curs a milers d'estudiants. I no queda més remei que escoltar al poble. Rajoy ja ha après, en retirar la Llei de l'Avortament, que no pot anar en contra del sentir majoritari de la societat. Ara toca a Bauzà, el covard, aprendre la lliçó.