Deia Groucho Marx que només una persona entre mil és conductor d'homes i que els altres 999 encalcen dones. Potser exagerava, però allò més cert és que aquesta setmana res no ha escandalitzat tant les tertúlies de bar -cafè o birra- com el doble clic del whatsapp que delata quan llegim o no un missatge. Sense adonar-nos que mentre ens embobam mirant la pantalleta, el pa i circ d'avui en dia, uns pocs fan malbé el que és de tots.
Sempre he cregut que un govern proper a la tecnocràcia seria més efectiu que els equips, amb criteris partidistes, que acostumen a formar-se en les candidatures electorals. Però fins ara ha comptat més tenir el carnet del partit o ser amic del poder que els coneixements professionals de cadascú.I per açò un carnisser acaba duent Urbanisme o es confia la Cultura a un empresari que mai no ha fet feina altruista. I, així, amb els més llestos al capdavant, res no ha aturat als corruptes.
Perquè si miram tant el mòbil correm el perill de pitjar el botó equivocat, com els ha passat aquesta setmana als diputats del PP, que han votat a favor d'una esmena socialista que compromet Madrid a invertir 300 milions més a les illes, 34 d'ells a Menorca. I, és clar, ara hauran de corregir l'«errada» al Senat. Com si fos una badada aprovar allò que beneficia més la comunitat que t'ha votat.
Per coses com aquesta ja hi ha 500 menorquins ficats a Podemos disposats a baratar el que els grans partits han espanyat. I per la seva intransigència, segurament, han votat a la consulta un milió més de catalans dels que ho haguessin fet en altres circumstàncies.
Mentre estiguem tant pendents del whatsapp i menys de tot allò que ens envolta, els estudis encara diran que s'empra més Twitter i Facebook a les zones on hi ha més atur. I ens seguirem perdent una de les 999 dones que tinguem al davant. Mai dos clics, per blaus que siguin, podran superar la màgica força de la seva mirada...