M'agrada aquest Papa. Que vulgui adaptar el missatge de l'Església als nous temps, que l'obri -com mai s'havia fet abans- als divorciats i homosexuals, que elimini l'or del Vaticà que, enlloc de donar menjar llevava el pa de la boca als afamats. I que exigeixi «saber tota la veritat» sobre els presumptes abusos que hauria comès una part del clergat d'una parròquia de Granada. M'agrada que, enlloc d'encobrir la pederàstia, fet que es qüestionava al seu predecessor, tengui clar que no hi guanya res amagant la realitat. Només em falla que el seu equip, el San Lorenzo d'Argentina, compti el desembre amb ajuda divina en el seu enfrontament del Mundialito de Clubs contra el Reial Madrid.
El president Rajoy és blanc, com jo, però no em resulta tan creïble. Moltes estones, gens. Perquè, en lloc de permetre que es sapi tota la veritat sobre el finançament encobert dels grans partits, començant pel seu, ha fet com si la cosa no anàs amb ell. Ni tan sols quan el seu nom ha aparegut entre els qui avalaren a Bárcenas per a obrir un compte a Suïssa. Ahir, a més, sols 24 hores després que una de les seves ministres es veiés forçada a dimitir pel cas Gürtel, va presentar un decàleg de mesures en el Congrés i es basà en ell per a afirmar que mai ningú no ha fet tant per a combatre la corrupció. Discrep, Mariano, perquè, encara que al PSOE, i fins i tot a Esquerra Unida hi ha hagut corruptes, mai no s'ha actuat des del PP amb prou contundència. Ni tan sols a Balears, amb tot l'allau de casos que han sorgit, s'ha reforçat Anticorrupció amb més fiscals. Que el cas Citur duu un any esperant que algú estigui alliberat per a informar-lo. Com si no interessés saber la veritat.
Per açò m'agraden tant els -pocs- càrrecs que voten en consciència i no acoten cap i aixequen la mà davant qualsevol directriu d'un òrgan superior. I per açò mateix no em crec als que, com diu un proverbi jueu, «cometen tres vegades el mateix pecat i ja es pensen que és lícit». Perquè quan volen rectificar ja no hi ha ningú que se'ls cregui...