Avui m'he aixecat amb ganes de fer una 'T' amb les mans. És clar. Anit em vaig dormir veient el vídeo «Som Talaiòtics», que serveix per a promocionar la candidatura a Patrimoni de la Humanitat. I, no ho sé, tal vegada un poquet de patriotisme i un molt de bogeria matinera m'han empès a dibuixar una 'T' manual rere l'altra davant el mirall. No m'he atrevit a repetir-ho al bar ni ho he fet més que a la redacció d'Es Diari, però quan passejava el ca he vist dues persones imitant el gest; i he pensat si realment en són, de talaiòtiques.
Vull dir que, per molt que ara tots els menorquins ens hi declarem, i omplim de 'T' les xarxes socials, no tots hem evolucionat igual. N'hi ha que encara s'estimen més veure la carretera com sempre, i que troben que el dic és un disbarat. I d'altres que encara veuen escassa l'ampliació de la 'general' i somien allargar el braç perquè vénguin creuers més grans.
Però ara, aquests dies, són igual de talaiòtics els que volen mallorquins i catalans per Sant Joan, i els que preferirien tancar el port tot el mes de juny per tal de no posar barreres as Pla. Els que volen turistes, com més millor, i els que no en demanen tants, i fins i tot se senten molestos si no poden passejar prou amples per ses Voltes ni poden estendre gaire l'estora a la platja. Són els mateixos que només quan s'acaba la temporada poden fer un alè i dir allò que tant ens agrada: «Açò és vida!».
Tota la unitat que demostram fent la 'T' amb les mans davant les càmeres, o davant el mirall, se'n va en norris la resta de l'any.
Deu ser que encara som una illa adolescent, que no ha madurat prou i que no sap ben bé el que vol. Ens costa fer compatible la Menorca Talaiòtica amb la de sol i platja de la qual hem viscut durant tants d'anys. La Unesco amb l'euro, la política amb el negoci. I, de cop, ens adonam que, per molt que siguem una Reserva de la Biosfera i aquesta setmana haguem après a dir finament «lixiviats», és molta la merda que ens envolta...