La situació més crítica del transport aeri pels residents menorquins és el de l'avió-ambulància, tot i que aquest no necessita descompte de resident perquè surt de franc, encara que al final pugui resultar molt car.
Aquesta és una història real de fa prop de 10 anys, quan els menorquins en estat crític depenien també d'un avió-ambulància procedent de Palma per a salvar la vida. Una dona de poc més de 64 anys pateix a Ciutadella, a les 16 hores, una hemorràgia cerebral molt greu. L'ambulància la trasllada primer al Canal Salat i després amb la UCI mòbil al «Verge del Toro». S'atura davant Son Sintes durant una hora, sota una pluja molt intensa. El metge l'ha intubada perquè estava en un punt crític.
A Urgències a Maó, li fan totes les proves i els metges comuniquen als seus fills que gairebé no hi ha possibilitat de sobreviure. Diuen que remetran un TAC a Son Dureta, com opció desesperada, i si els neuròlegs de Palma l'accepten perquè veuen que hi ha possibilitats sol·licitaran l'avió-ambulància. A Son Dureta no volen menorquins sense esperança de vida. Són les 20 hores. Tres més tard, els especialistes de Palma diuen que l'accepten i es posa en marxa l'operatiu aeri.
Passen les hores i l'ambulància aèria no arriba. Ningú sap què passa. Finalment a les 3 de la matinada apareixen el metge de l'avioneta i el seu equip. Demana disculpes i explica que han estat volant més d'una hora damunt de l'aeroport de Menorca perquè no podien localitzar el controlador aeri que havia d'obrir la pista.
La dona és traslladada a Palma, és operada dues vegades, queda en coma durant dos mesos. I sobreviu. D'aquests fets fa més de nou anys i els conec prou bé perque es tracta de la meva mare, Margarita, que ara gaudeix d'una bona salut.
Avui la dependència de Palma és la mateixa que fa 10 anys. Sense solucions en un transport vital.