La darrera vegada que vaig agafar un avió em van fer passar tres vegades per l'escàner. Jo, vinga amollar monedes, i cinturó, i el DNI, i les targetes de crèdit... Però, res. Tot va acabar amb el guarda fotent-me mà sense que arribés a trobar la causa del pip que feia la màquina cada vegada que hi passava.
Durant quaranta-vuit hores els experts aeronàutics també ens han marejat amb teories diverses sobre la causa del tràgic estavellament de l'airbus als Alps. I, quan ja ens començàvem a creure la teoria de la despressurització que havia fet perdre la consciència als pilots, descobrim, per la caixa negra, que, en realitat, el que havia perdut el copilot era el seny. Com en una pel·lícula, el suïcida va voler fer caure l'avió sense tenir en compte que mataria també cent cinquanta persones més.
És curiós que el passatge hagi de superar tants de controls i que els pilots només siguin sotmesos a una revisió anual, com en moltes altres professions, però a cap test que en permeti comprovar regularment la salut mental. I que, a part de l'aeri, a cap altre transport es prenguin mesures per tal d'evitar accidents com el descarrilament del tren de Santiago, que circulava a 179 Km/h en lloc dels 80 reglamentaris, o atemptats com el de l'11-M de Madrid, del qual enguany s'han complert onze anys. Ningú no fa revisar l'equipatge dels usuaris del tren. I a bona part dels vaixells a Menorca no es controlen tampoc els viatgers. L'escàner del port de Ciutadella ha estat tants d'anys sense funcionar que, amb ànim de denunciar-ho, un periodista va poder viatjar amb una pistola entre illes com si no res.
És tan de bojos com mantenir una ordenança que fa tancar una terrassa que no crea molèsties ni ha rebut cap denúncia en vint-i-tres anys. O practicar un nacionalisme tan excloent que empeny a xiular l'himne com si resultés més estrany que la Marsellesa. O permetre que persones amb evidents desequilibris siguin al carrer sense ningú que els atengui. La ment és un perill invisible. I, quan es gira, ja és massa tard per a evitar-ho...