Publicada el 27 de març de 2015
La prorrogació de l'exposició de Zulema Bagur a la Sala del Roser de Ciutadella fins el 4 d'abril ofereix als viatgers que ens visiten aquests dies de vacances l'oportunitat de viure Menorca des d'un altre perspectiva. Per a molts menorquins la pintura de Zulema Bagur és expressió de la seva pròpia identitat, un forma més de ser menorquins. Prova d'això es que els què l'han visitat fins el dia d'avui supera de llarg les expectatives més optimistes.
Zulema crea una realitat diferent mitjançant la pintura, li interessa representar la temporalitat en els paisatges, captar l'aparença fugissera de la pedra tallada, de la mar, i pintar-la amb el cor, amb el sentiment. Es per això que l'exposició ens remet a una Menorca sentida i a una Menorca somiada, on cada bri de fulles, cada alè de l'aire i cada pedra està contingut. El paisatge esdevé un espai de llibertat, un espai de màgia on la vida secreta de la pedra, de les fulles i dels arbres ens recorda també la nostra condició terrestre, no tan sols humana. Perquè som també producte de l'espai geogràfic, de la terra, l'aire i el mar que ens dóna vida.
En paraules de Pissarro, es tracta de "no procedir segons regles o principis, sinó pintar el què s'observa i el què se sent". La pintura de Zulema es pintura sentida, nascuda d'un impuls que la dur a treballar el color en la forma d'una simfonia. Robert Delaunay afirmava què el color és música. I és emoció. La pinzellada de Zulema es descriptiva, lliure i espontània. No es correspon amb la forma. És tan sols expressió de l'essència i de l'aparença del motiu. Els detalls poc interessen a la pintora. Llum, gest i color esdevenen l'expressió dels indrets de l'illa que més atrauen a Zulema Bagur: les pedreres, els camins, els ports, el món vegetal, les arquitectures i les perspectives aèries. L'exposició, tot i ser de caràcter retrospectiu i recollir vint-i-cinc anys de creació, no s'ha concebut com un recorregut cronològic. Cada temàtica conté aquesta evolució i permet al visitant percebre les distintes maneres d'expressar una mateixa idea al llarg del temps. En cadascun d'aquests temes l'autora expressa una manera personal de sentir l'art i la seva identificació amb el paisatge. Els grans formats són sovint els què millor expressen aquest sentiment. És especialment interessant la sèrie de les pedreres, on experimenta amb el collage, allibera el gest i busca la radicalitat en la composició.
El nostre patrimoni natural, històric i cultural es prou únic com per ser decisiu en una economia turística diferenciada. Per a això cal estimular noves lectures i formes de promocionar la nostra cultura i el nostre entorn natural. Només des de l'excel·lència i des d'una visió atenta a l'escena internacional serem competitius i satisfarem un turisme cultural de per si exigent. La nombrosa assistència a l'exposició de Zulema Bagur confirma un cop més que la ciutadania menorquina, amant de l'art i la música, pot ser una molt bona amfitriona d'aquests visitants àvids de conèixer i aprendre.
"Zulema Bagur 1990-2015". Sala el Roser. Ciutadella de Menorca