El PP no ha sabut governar per a la gent; pactar, vull dir, amb la ciutadania. Ni el famós TIL, per a implantar el model de trilingüisme a l'aula, ni la polèmica reforma de la carretera general que tant ha crispat i dividit als menorquins. I, en municipis com Ciutadella, ha agreujat fins i tot les carències i la confusió.
Però hi ha una cosa que, sobretot al Consell i a la majoria d'ajuntaments, el PP sí ha fet bé: posar ordre als comptes públics. En començar el mandat, el deute heretat dels anys de mans foradades d'un altre govern popular, el de Brondo, va deixar la caixa de Ciutadella en una situació extrema que motivà la intervenció del Ministeri i va fer pensar en haver de privatitzar el Geriàtric o vendre Can Saura. Però, gràcies a la implicació de tots els partits amb el Pla d'Ajustament i als sacrificis de polítics i funcionaris, els nombres ja comencen a quadrar. A l'igual que al Consell, on la sentència milionària de Cesgarden semblava amenaçar per sempre més l'equilibri financer de la institució insular. Però la vicepresidenta Pons Faner se n'ha sortit prou bé per a garantir que el Consell pugui pagar a la promotora i cobrir, a la vegada, les mancances d'inversió del Govern balear a Menorca.
Llàstima que els càrrecs que administren els nostres doblers poques vegades siguin tan seriosos, i en massa casos abusin. Ahir mateix, ja tard, la Policia va detenir l'exvicepresident del Govern central, Rodrigo Rato, un (pressumpte) lladre poca-vergonya que emprava la targeta black del banc intervingut (Bankia) per a pagar-se viatges, begudes i festes i que, a més de robar -essent, fins i tot, gerent del Fons Monetari Internacional- diu la Fiscalia que blanquejava diners i defraudava Hisenda. Com els Pujol. Què curiós que fos un altre ministre del PP, Montoro -el mateix que ara diu ser tan inflexible contra el frau- qui amnistiàs fa tres anys aquests suposats delinqüents fiscals! Què trist que, tenint persones honrades als partits, hi hagi tants lladres als càrrecs! O el PP se'ls espolsa i garna els sobres B o pot anar tancant. Amb exemples així, votar algunes sigles és un absurd exercici de fe...