Publicat el 17 de gener de 2015
L'altre dia un bon amic i col·laborador d'aquest diari em preguntava, perplex, com un pintor pot trigar vint anys a fer un quadre. Com poden suposar, es referia al quadre La familia de Juan Carlos I d'Antonio López, entregat el passat 5 de novembre a Patrimonio Nacional, lluny d'aquell 8 de juliol de 1994 quan la família reial va fer-se les fotografies –que van anar càrrec de Chema Conesa–, i sobre les quals el pintor ha estat treballant tot aquest temps. La meva resposta, com no podia ser d'una altra manera, va ser que em semblava un temps excessiu, més quan l'artista mateix ha declarat que no hi havia dedicat més de quatre mesos en total. Ja se sap, «las cosas de palacio van despacio». Tot i així, els temps de l'art no són equiparables als temps de la vida quotidiana. L'art, en la seva recerca d'un ideal és eternament perfeccionable i des del renaixement el pintor sempre ha hagut d'enfrontar-se a aquest dilema, quan una obra d'art està acabada. Antonio López sovint triga anys en acabar una obra o les deixa inacabades. En aquest cas, ha realitzat modificacions que en alguns casos han estat conseqüència dels esdeveniments. Així, per exemple, el rei Felip VI, a la dreta del grup familiar, ha estat desplaçat progressivament per a significar l'assumpció del tro reial. Cristina, absent quan es van fer les primeres fotografies, va ser finalment situada a l'esquerra després de considerar diverses opcions. Antonio López ha arribat a pintar en aquest temps tres caps diferents del rei, i el seu braç, que recau en l'espatlla de donya Sofia, va ser una decisió que el pintor no havia considerat prèviament.
La familia de Juan Carlos I és una obra que respon a un temps nou, en què el pintor prescindeix dels atributs clàssics del retrat reial relatius als elements simbòlics que denoten poder, i es mostra més interessat en la realitat objectiva que en la realitat idealitzada, pròpia de la pintura cortesana. En aquest quadre de dimensions monumentals –mesura 3 x 3,39 cm–, Antonio López tracta els membres de la família reial com a cossos escultòrics més propers al món clàssic, on la figura és més important que el rostre o la psicologia dels personatges. És més un grup escultòric de cinc figures que cinc membres d'una família reial. El seu interès per la pràctica artística s'evidencia també en una petita inscripció al marge on es llegeix: «13:48», l'hora en què la llum incideix des de la dreta sobre el conjunt i que durant tot aquest temps d'execució de l'obra ha reproduït. Velázquez també tenia un interès extrem per la llum quan va pintar Las meninas, o també els impressionistes. Recentment, per exemple, s'ha determinat el lloc (l'hotel L'Amirauté, Le Havre, França) i l'hora exacta (les 7:35 h.) en què Monet va pintar Impression, soleil levant, la primera obra impressionista.
Aquest retrat reial es l'últim d'una llarga tradició espanyola que neix amb Juan de Flandes i el retrat d'Isabel la Catòlica. L'exposició Colecciones reales. De Juan de Flandes a Antonio López, inaugurada recentment al Palacio Real de Madrid fins al 19 d'abril, és una interessant ocasió per contemplar l'evolució del retrat reial i cortesà a Espanya. Hi ha exposades obres fonamentals com Las meninas de Velàzquez, La familia de Carlos IV de Goya, el retrat d'Alfons XIII de Sorolla o El príncipe del ensueño de Dalí. També hi trobem reis, reines i cortesans pintats per Tiziano, Antonio Moro, Sánchez Coello, Rubens, Lucas Jordán, Mengs o Vicente López.
El retrat familiar reial el va inaugurar Velázquez ara fa 358 anys amb Las meninas, quan era rei Felipe IV. Antonio López l'ha reinterpretat amb els nous codis dels temps actuals, és a dir sense la cort ni els atributs de poder propis del gènere. És per això que ens trobem davant d'una família reial sòbria i continguda però al mateix temps propera.
Qui serà el retratista de la família de Felip VI? Tal com mana la tradició de ben segur que serà un pintor espanyol de prestigi internacional que perpetuï la imatge del rei i la de la institució monàrquica, avui gestionada segons les lleis de la publicitat i del màrqueting.
Antonio López, La familia de Juan Carlos I, 1994-2014