Les meves amistats de cada vegada més m'intenten convèncer que res no passa per casualitat, que sempre hi ha un motiu. Que un esquinç és un avís, com ho és un bitllet que et trobes pel carrer o, simplement, que algú aparegui a la teva vida quan més ho necessites.
També ho és, diria jo, que a manca de sols 25 dies d'unes eleccions que, segons les enquestes, deixaran el PP sense majories absolutes, els governs es comprometin ara de repent a fer moltes coses que rebutjaven els 47 mesos anteriors. Com la regulació autonòmica que, després de reiterades negatives al Consell i la patronal, permetrà als particulars llogar els pisos als turistes. O el famós Règim Especial (REB) de reconeixement de la insularitat que, justament ara, els presidents Bauzà i Rajoy han pactat i aprovat en Consell de Ministres. Un titular del qual encara se'n desconeix la lletra petita, però que ven.
Així que tan molestos es poden sentir els populars amb l'operació de la Fiscalia Anticorrupció desenvolupada, a l'igual que en 2011, en portes de les eleccions com la resta de ciutadans en veure com, justament ara que perilla la seva continuïtat al capdavant de les institucions, comencen a prometre i aprovar allò mateix que ens han negat al llarg dels darrers quatre anys.
Total, que avui és Primer de Maig i, en contra dels que ens anunciaven des del partit mesos enrera, començam temporada turística a Ciutadella sense terrasses als patis interiors ni projecte per a obrir les coves naturals de Cala Blanca. I encara hi ha qui insisteix, a dins mateix del PP, en mantenir una obsessió malaltissa envers polítics com Joan Triay enlloc d'actuar amb la deguda autocrítica i procurar fer les coses bé perquè cap altre càrrec com el regidor d'UPCM mai més no t'hagin de treure les vergonyes en públic.
Però, és clar, fins i tot la preuada joya de la corona, que investiguen els fiscals i que havia de ser un negoci segur per afectar el solar més car de Ciutadella, avui és una ruïna econòmica. Al final tindran raó els amics. Tot sempre té un perquè...