Açò s'acaba. Avui vespre tancarà la passarel·la política de cada quatre anys i, amb ella, l'ofensiva de qui ha volgut aprofitar la campanya per a desprestigiar públicament l'adversari, ara que està exposat com mai a la mirada de tots. Com fan els palmeros anònims que els partits tenen a les xarxes socials. O la veïna que fa mesos que es resisteix a fer pública la denúncia que prepara contra un batle i que la pretenia difondre justament ara que ell es presenta a la reelecció. Ben educadament i sense posar en dubte allò que aquest càrrec hagi pogut fer, vaig convidar la senyora a asseure'ns a partir de dilluns. He procurat no prestar-me mai a jocs que puguin semblar interessats, i més en moments com aquest.
Tan desencertat -i repudiable, si es vol- em sembla que s'anunciï un nou Règim Especial (REB) el primer dia de campanya i un conveni sense validesa sobre S'Enclusa el darrer com que les oposicions prometin un cel impossible o els docents convoquin una vaga, per justificada que estigui, a només cinc dies. Tots han tingut quatre anys per a fer-ho.
Em decep massa la gent, i els col·lectius que critiquen absolutament tot el que prové de l'adversari i, després, són incapaços d'admetre quan allò mateix ho fa algú dels seus. Multiplicar càrrecs i col·locar a dit ho ha fet tothom que ha tocat poder: el PP, sobretot, però també el PSOE, i el PSM, i Els Verds. I algú d'EU. I si bé és cert que certs governs populars, com el de Balears, han estat caòtics, i negatius en moltes decisions per a la ciutadania, aquesta lliga de les eleccions no la guanya qui millor juga, sinó qui més aconsegueix fidelitzar al seu votant. Les llistes dels partits i les agrupacions d'electors estan plenes de gent nova, persones benintencionades i amb il·lusió i no tenim perquè dubtar d'elles. Perquè quan votam no sabem encara qui s'acabarà desviant del camí, i ens donarà maldecaps els propers quatre anys. Així que res millor que votar en coherència amb un mateix i sense esperar res. Que les eleccions, com el futbol, també són injustes...