La meva revista de referència quan vaig a la platja és el «Cuore». Poques publicacions plegades d'onomatopeies et faciliten més la lectura amb una xafogor tan intensa. Total, per molt que duguis un diari o un llibre, l'espectacle que t'envolta és prou atractiu. I no només pels molts cossos ben dignes de veure que hi ha, sinó també per l'estampa de postal d'un guiri amb mitjons o una parella que treu els pedaços bruts de la seva relació morta perquè tots comprovem com de desgraciades poden arribar a ser encara algunes persones.
Idò bé, com que el «Cuore» és ple de fotos de famosos cel·lulítics o que han guanyat pes, als seus redactors els basta amb posar algun «aaaarg» o «eeecs» per crear complicitat amb el lector. Per què dir més? Aquesta revista s'explica sola. Així, només pots estar en desacord quan puntua els vestits d'algunes celebritats.
L'exbatle Ramon Sampol, ja jubilat fins i tot dels quefers públics, sembla voler fer mèrits ara per entrar en la redacció del «Cuore». L'únic que l'ha semblat malament de les festes de Sant Joan ha estat l'ordre en què s'ha col·locat la corporació i la «deplorable» vestimenta dels representants d'esquerra. Així que ja me l'imagin posant «aaaargs» a la foto dels regidors sense encorbatar del PSM o a la falda curta de les dones de Gent x Ciutadella.
N'hi ha qui es fiquen també amb les bambes, els calçons pirates o les camisetes que han lluït aquesta setmana alguns diputats electes de Més o Podem al Parlament. I si bé és cert que, a lo millor, l'acte requeria una major solemnitat, la gomina de Jaume Matas o les disfresses de princesa de Munar mai no van dur res de bo a Balears. M'és indiferent que els nous càrrecs vagin amb texans o amb camiseta si al final gestionen bé els doblers de tots. Que és el que esperam del govern tripartit al Consell, ara que es sembla haver reconduït l'espectacle digne de parella mal avinguda de platja que ens han donat aquestes darreres setmanes. Com en la vida mateixa, les aparences enganyen. La vertadera bellesa és al cor de les persones...