Molts de nosaltres hem sentit curiositat quan, de sobte, en un carrer o al camp ens hem trobat un pintor darrere del seu cavallet recreant un edifici, un camí, un arbre o el batec de la ciutat. A diferència de la música o d'altres arts performatives, el pintor només ocupa un espai petit de la via pública i, en silenci, ens convida a contemplar la seva interpretació de la realitat. Quines eines utilitza? Com les empra? És fidel a l'objecte representat? És un pintor famós? Quin preu posarà als seus quadres? És bo?... Són algunes de les preguntes que ens vénen a la cap.
El proper 31 d'agost ens farem aquestes i moltes altres preguntes tot passejant pel centre de Maó, en la tercera edició de la Nit de l'Art. Es tracta d'una de les iniciatives més exitoses que tenen lloc a Menorca i l'única en la qual és possible fer-se una idea global de qui són i com són avui els nostres pintors, gravadors, escultors i ceramistes. En aquesta edició, un total de seixanta-dos artistes trauran els pinzells, les teles i les escàrpies de l'estudi per mostrar-nos què fan i com ho fan. Treure l'art al carrer els permet donar-se a conèixer i relacionar-se amb el públic directament, en una experiència que s'ha demostrat molt satisfactòria per a tots.
D'aquesta manera, la Nit de l'Art adquireix així a Maó unes característiques úniques que la diferencien de la resta de les Nits de l'Art. Totes tenen el seu origen en la Nuite Blanche: nascuda als anys vuitanta a França, es tracta d'una celebració de l'inici de la temporada artística en què galeries, museus i artistes obren les seves portes fins a la matinada i ofereixen activitats diverses, des de música i dansa a performances. L'èxit de la fórmula es va estendre ràpidament fins arribar a ciutats com Toronto, El Cairo i Buenos Aires.
A Maó, però, la Nit de l'Art dóna tot el protagonisme als creadors illencs i el carrer es converteix en un gran taller, en una gran festa de l'art capitanejada per una figura clau en la promoció i divulgació de l'art a Menorca: Josep Bagur Corominas. Parlar de Josep Bagur és parlar primer de tot d'un extraordinari pintor que va trobar en l'expressionisme el vehicle idoni per a comunicar un sentit profund de la vida, sense concessions de cap mena. La seva obra és, però, poc coneguda a Menorca. Cap institució pública ha adquirit mai una pintura seva excepte el retrat de Vives Llull que penja a la Sala de plens de l'Ajuntament de Maó, encarregat amb motiu de l'any Vives Llull i de la seva declaració com a fill il·lustre. El Diari de Menorca és també propietari de l'obra original que va il·lustrar la portada de la Revista de la Mare de Déu de Gràcia, l'any 2003.
La profunditat en la seva pintura i l'autenticitat que se'n desprèn són la manifestació d'un caràcter i d'una psicologia que és la que li va donar el coratge suficient per a sobreposar-se a l'accident que li va ocasionar una disfunció visual amb la qual ha après a conviure, sense que això hagi estat un impediment per a realitzar una activitat constant, entusiasta –i quasi frenètica– al voltant de l'art i la seva divulgació. Les moltes iniciatives que ha dut a terme en la seva etapa a l'Institut Joan Ramis i Ramis, i posteriorment a l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó com a vocal de Belles Arts fan de Josep Bagur un dinamitzador cultural de primer ordre que ha entregat el seu temps desinteressadament i s'ha guanyat el respecte i l'admiració de pintors, gestors públics i ciutadans. Vaig tenir la fortuna de treballar amb ell colze a colze amb motiu de l'exposició Surrealisme: ahir i avui i de la performance surrealista que vam organitzar al centre de Maó, i els puc assegurar que el que dic anteriorment és ben cert.
La Nit de l'Art celebrarà enguany la tercera edició amb un nombre de participants rècord i ens oferirà de nou la possibilitat de conèixer i dialogar amb els nostres autors i obtenir resposta a les preguntes que tots ens hem fet qualque vegada. Mentre, en Josep Bagur ja estarà pensant en la quarta edició i en com encabir a les galeries d'art maoneses, el Museu de Menorca, Ca n'Oliver i d'altres fundacions o espais que han de fer de la Nit de l'Art un esdeveniment de referència en la dinamització cultural de s'illa.