En el manual de l'absurd de tot polític hi ha posar-se pressió sense motiu sobre allò que farà els cent primers dies que governi. Promet tant en la campanya electoral per aconseguir el vot que, quan té garantit el càrrec, s'oblida que ja no necessita vendre. Així que, en signar un acord de govern, escriu tota una llista de coses que pensa fer abans de tres mesos i ho difon públicament. Els periodistes, que acostumam també a fer absurd seguidisme d'aquestes pràctiques, tenim així l'excusa perfecta per passar balanç i recriminar-li els primers incompliments.
Dimecres va fer cent dies des de la presa de possessió dels nous ajuntaments. I, fins ara, ha estat més notícia allò que han desfet que no tot el que intenten crear. A Ciutadella van començar obrint les portes a les festes, que tant perillaven, i intenten obrir Es Born, però han tancat Sa Xarxa, l'antic Esmeralda i el pàrquing de Cala en Turqueta i han renunciat al projecte dels creuers i, com vol la majoria, als jutjats a Can Saura. Mentre, a Maó han llevat la bandera al pont de Sant Roc, l'hac del topònim a les xarxes socials, les escales mecàniques del port i la societat del PUM.
Ja sé que encara no toca, perquè no han arribat als cent, però, a diferència del Consell, que segueix el camí marcat a la carretera o a Milà, amb només 83 dies el Govern ja enreda el Pacte amb nomenaments castas, velles batalles polítiques per IB3 i fastuoses facultats de medecina, quan encara tenim pendent la tarifa plana als vols o la residència per a malalts, tan necessària veient els presumptes abusos que comet Can Granada amb els nostres pacients.
És clar que pitjor era a l'època prèvia a la crisi, quan qui no descobria una placa o inaugurava un poliesportiu es podia sentir frustrat. L'hemeroteca n'està plena, de titulars de coses que havien de ser i mai no hem vist que enfonsarien més d'una carrera política i ens farien passar als periodistes per mentiders.
Així que no convé estressar-se. Encara tenen tres anys i vuit mesos per endavant per a demostrar-nos que són diferents. Tot i que, de moment, la història dels cent primers dies ja ens soni massa familiar...