El filòsof Hans-Georg Gadamer deia que una experiència estètica és aquella que transforma a qui la viu. Segurament vostès tindran al cap alguna obra d'art que en algun moment els hagi produït una impressió profunda. Las meninas de Velázquez, per exemple, té aquesta capacitat, i el seu abast és universal. La manera de mirar i de veure juga un paper decisiu en la transformació que l'obra d'art produeix en nosaltres.
Recentment, Xavier Antich, filòsof i professor d'Estètica i teoria de l'art a la Universitat de Girona, va desenvolupar aquesta idea davant d'un petit grup de persones encuriosides provinents de camps tan diversos com l'art, la filologia, l'audiovisual, la medicina o la psicologia. Al llarg de tres dies intensos vam escoltar, dialogar, aprendre i conviure amb Antich en un espai i un entorn de l'illa de Menorca absolutament extraordinari, Mongofra.
Aquestes estades són espais de reflexió i convivència on el saber i el cultiu de l'ésser humà (en el sentit etimològic de la paraula cultura) donen a l'educació un nou (vell) sentit. A mode de paideia grega, són trobades que promouen el coneixement i els valors ètics en un moment en el qual la cultura sembla haver perdut la seva capacitat de seduir i atraure el ciutadà.
Talleres Islados, capitanejat per Mariona Fernández i Josep Maria Fontserè, ens proposa una nova manera d'aprendre fonamentada en el diàleg, el gaudi i la cooperació. Hi ha implícits els valors d'una nova societat del coneixement en la qual el centre és el ser, no el tenir; la cooperació, no la jerarquia; el camí, no la meta; la creativitat, no la rutina; les persones, no els productes; i la relativització i la tolerància en lloc dels dogmes i les veritats immutables. La societat tecnològica no pot prescindir de la cultura i les humanitats si volem seguir sent ciutadans lliures. Les darreres modificacions en els plans d'estudis, especialment arran del Pla Bolonya, sembla allunyar-nos de l'esperit humanista que hauria de guiar-nos cap a una major llibertat. La perillosa homogeneïtzació del pensament, així com la simplificació de les sensacions en l'espectre del virtual, està duent fins i tot a la perversió i l'empobriment del llenguatge: quan de temps fa que no senten pronunciar la paraula «bell» o «bello»? La bellesa no és un caprici o una anècdota, és font de plaer i el camí cap a la llibertat i la plenitud.
Iniciatives com Talleres Islados aposten per dotar de criteri i coneixements el ciutadà; i trobem exemples com aquest arreu: l'escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès o el curs organitzat per l'Ateneu de Maó «La cultura i les arts per a tothom», per exemple. La formació contínua, l'aprenentatge al llarg de la vida, ha esdevingut ja per a molts ciutadans una forma de ser i estar en aquesta societat. Des de la meva condició d'home, però, sorprèn la desigualtat de gènere que observo de manera sistemàtica. En la primera convocatòria de Talleres Islados aquest any les dones constituïen el 80% dels assistents. És la cultura cosa de dones? És que els homes ja estan cultivats? Jo crec que no, però treguin vostès les seves pròpies conclusions.