Poc s'ho podía inmaginar n'Amfos III el dia que va trepitjar per necessitat l'Illa dels Conills, per cercar redossa d'una tramutanada, el que s'hi arribaría a muntar demunt d'aquesta Illa, en el decurs dels segles.
Soc en Xisco Moragues, i, faig feina a S'Illa del Rei. Avui no vos parlaré d'historia, feina, pedres o voluntaris, vos vull fer veure amb unes quantes pincellades, el privilegi que tenc de poder fer feina ben al mig del Port de Maó.
Parlant amb en Lluís "Es General", de falcons pelegrins, que fan els nius aprop de la "Cova dels Hidros" a la vora dels Vivers de Llagostes del Fonduco, me va fer el sugeriment de que escrivís un articlet sobre les aus a l'Illa del Rei. Evidentment, jo li vaig dir que hi ha gent molt més autoritzada que jo amb aquest tema. Que lo meu eren els edificis, les pedres, la pintura, el marés, etc, etc.
Reflexionant però, vaig adonar-me que les coses que jo he vist, durant les hores, els dies i els anys que he passat sol damunt de l'Illa del Rei, no ho ha vist molta gent.
No és molt freqüent, veure després d'haver plogut, com una gavina posa la pata damunt de un caragol(monja) per treure'l de la closca per menjar-lo. O com persegueixen a un colom les mateixes gavines, fins fer-lo caure al mar i llavors agafar-lo.no , no són casos freqüents.
Tenir al teu costat un tort negre(mèl•lera), metres estàs cavant, a menys d'un metre de distancia, per veure si tu treus un cuc o un escarabatet amb l'eina, per poder ell portar-lo al seu niu, no, no són coses freqüents.
Veure com a la cúpula de la torre s'hi posa l'àliga peixetera, el dies de mal temps, ella mira d'agafar un peix per dur-se a la boca. També les gavines empaitant al soter (áliga calçada) per foragitar-la de les seves zones de nius. No, no són coses gaire freqüents. I per damunt de tot, el que no és gaire freqüent érs el privilegi de poder treballar a un lloc com aquest. S'ILLA DEL REI.
Xisco Moragues Gomila
Guarda