La directora de cinema francesa Marceline Loridan-Ivens, nascuda al 1928, recorda en aquest llibre escrit en col·laboració amb la periodista Judith Perrignon la seva estància al camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau on va ser deportada per la seva condició de jueva i com aquella brutal experiència va marcar tota la seva vida posterior.
"I tu no ens vas tornar" està escrit en forma de carta al pare que també va estar a Auschwitz, però al contrari de la seva filla no va poder sobreviure. Els record de Marceline Loridan-Ivens giren sobre dos moments claus de la relació amb el pare. La més antiga és quan ell li va pronosticar que ella tornaria perquè era jove però ell no tornaria pas. El segon record que va marcar a l'autora va ser una petita nota que, malgrat totes les prohibicions va aconseguir fer-li arribar el seu pare quan ell estava a Auschwitz i ella a Bikernau.
A la memòria d'ella només va quedar registrat al cap dels anys que la nota estava encapçalada per les paraules "Estimada filleta" i que al final portava la seva signatura "Shloïme". Malgrat tot aquest record tan incomplert i fragmentari ha estat sempre molt important per Marceline Loridan-Ivens i va ser una contribució fonamental per a la seva supervivència no sols al camp nazi d'on descriu alguns episodis esfereïdors sinó també els anys posteriors en els que tenia que conviure amb tot el pes de l'horror passat.
El llibre és doncs per una part un breu relat personal de l'Holocaust i per un altre una carta d'amor al pare.
I tu no ens vas tornar
Marceline Loridan-Ivens
Traductor Lluís-Anton Baulenas
Editorial Bromera
88 pàgines