Per a gaudir plenament d'un quadre o una escultura s'han de seguir unes pautes en el moment de col·locar-los. Una obra d'art no és un objecte decoratiu, i per tant la seva ubicació no està en relació amb els elements que l'envolten. És a dir, el criteri principal per a situar-la no és si fa joc amb les cortines, el sofà o el moble bufet. Té existència pròpia, és un ens autònom que ens proporciona un plaer o una emoció característics que s'adiu amb la nostra personalitat i el nostre imaginari.
Les condicions de conservació, l'espai on s'ubica, la seva disposició en la paret, l'alçada, les obres que l'envolten i el marc que duu tenen una importància cabdal en la seva fruïció.
En primer lloc, és recomanable agrupar les obres en funció de la seva tècnica de manera que l'obra gràfica (litografies, gravats i serigrafies) comparteixi àrees comunes. Atès que duen vidre –requisit imprescindible per a una conservació adequada– l'ideal és no barrejar-les amb obres originals; i si és així, que hi hagi una distància suficient per tal que la seva contemplació sigui independent. Les obres on domina el negre tendeixen a produir reflexes, per tant, tant la llum natural com l'artificial hauria de ser lateral o indirecta, i cal evitar en la mesura del possible la llum frontal. Existeixen, però, vidres antireflectants anomenats «de museu» que resolen aquest problema.
De la mateixa manera que intentarem agrupar les obres gràfiques, també ho farem amb els olis i les aquarel·les. Aquestes últimes són molt sensibles a la llum i per tant evitarem la llum solar directa i, igual que l'obra gràfica, les emmarcarem amb vidre.
Cal tenir molt present que la humitat afecta especialment el paper. Per això, a Menorca és molt efectiu separar les obres de la paret entre un o dos centímetres per tal que l'aire corri entre la paret i l'obra. Un sistema senzill és clavar en el marc dos petits claus en els dos angles inferiors. Per a una conservació òptima, especialment del paper, també és aconsellable evitar penjar el quadre damunt dels radiadors o qualsevol font de calor, i si és així, utilitzar el sistema esmentat abans.
El motiu representat en el quadre pot estar molt o poc detallat. En el primer cas, la seva contemplació demanarà una distancia curta. Són obres que sovint ubicarem en zones que ens permetin acostar-nos i on no hi hagi mobles al davant. Serà el cas, per exemple, d'un passadís. Les obres on dominen les masses de color ens permetran gaudir d'una contemplació a major distància.
La disposició de les obres en una paret permet moltes variacions que depenen de l'harmonia i l'equilibri que vulguem donar. Es pot donar el cas que ens interessi trencar aquest equilibri perquè ens agrada més, però sempre ha de ser una decisió meditada i amb un propòsit clar. Les disposicions més habituals són la creació de parelles a una mateixa alçada o escalades, grups de quadres creant un mosaic, en creu, o fent una seriació en horitzontal. Un criteri general alhora de penjar un quadre és que el centre del quadre a d'estar a l'alçada dels ulls. També és comú agrupar les obres en funció del tema, la tècnica, les textures o els colors que contenen o la semblança dels marcs. Tanmateix, les agrupacions requereixen respectar una certa distància entre les obres. Aquesta dependrà de les dimensions de la peça, però és comú no fer-ho a una distància inferior a vint centímetres quan no és una sèrie.
En tot cas, ritme, cohesió i harmonia són sovint factors decisius per a una contemplació adequada d'una obra d'art. Conviure amb elles i gaudir-ne no es redueix al saló o el dormitori, fins i tot el bany i la cuina, amb una protecció correcta de l'obra mitjançant un vidre, pot fer-nos començar el dia amb un millor estat d'ànim.