Amb motiu del seu cinquè aniversari, el Cercle d'Economia de Menorca va organitzar el passat 20 de febrer un debat que partia de la primera nota d'opinió emesa pel Cercle: «Menorca a la cruïlla». Els diferents ponents van dibuixar alguns dels trets que haurien de formar part d'un model de desenvolupament que sàpiga compatibilitzar el turisme, la preservació del territori, el manteniment d'una economia diversificada, la cohesió social i l'aportació de valor afegit. En una recent enquesta duta a terme pel Consell Insular de Menorca, un 69% dels enquestats creuen que no hi ha un model turístic definit, tot i que els efectes positius del turisme són majoritàriament acceptats. Destaca també l'opinió favorable a la desestacionalització i a la potenciació del turisme cultural. Durant el debat, a la Sala de plens de l'Ajuntament de Maó, el fenomen Guggenheim-Bilbao planava per la sala com un anhel, com el manà que ens ha de treure d'aquesta rotonda de la qual no acabem de sortir. Però dissortadament (o sortosament!), el model Guggenheim no és extrapolable, ja que respon a unes circumstàncies que difícilment es repetiran. De fet, s'ha intentat exportar en diferents ocasions sense èxit: el National Centre for Popular Music a Sheffield (Anglaterra), el Nagoya/Boston Museum of Fine Arts (Japó), el Contemporary Art Museum KIASMA de Hèlsinki, el West Kowloon Cultural Project a Hong Kong, el Pompidou-Shanghai (Xina) o el Guggenheim-Las Vegas (Estats Units).
Enguany se celebra el vintè aniversari de la fundació del Guggenheim-Bilbao, sota el lema El arte lo cambia todo, un lema que posa de manifest la capacitat transformadora de l'art. Els nombres parlen per si mateixos: segons dades de l'any 2016, el museu va rebre 1 169 404 visitants; l'aportació al PIB d'Euskadi va ser de 424,6 milions d'euros; el seu nivell autofinançament és avui del 68% entre patrocinadors, entrades i marxandatge; i la hisenda pública basca va ingressar 65,8 milions d'euros.
Com ha estat possible, això? Com es pot haver donat una transformació urbana, econòmica, social i cultural tan profunda en vint anys?
Per una banda, cal destacar la complicitat i la implicació activa de la societat bilbaïna i del sector públic (Estat, Govern autònom, Diputació i Ajuntament) per a dur a terme tal transformació urbana en una ciutat industrial i ambientalment deteriorada. Mitjançant intervencions estratègiques programades i coordinades es va intervenir en l'arquitectura, la mobilitat, la millora de la qualitat de vida, els serveis i les comunicacions. També es van introduir noves polítiques dirigides a potenciar l'anomenada economia creativa (innovació, tecnologia i investigació) per a minimitzar els efectes de l'estacionalitat i diversificar l'estructura productiva amb sectors amb valor afegit.
Per una altra cal anomenar els equipaments culturals, l'arquitectura de qualitat i els nombrosos programes que reforcen l'oferta del Guggenheim. L'art, present arreu, ha esdevingut un potent motor econòmic del qual participa tota la comunitat, i Bilbao és avui un centre de referència en l'organització d'esdeveniments culturals i esportius.
Pel que fa al Guggenheim i la seva gestió, hi ha diversos aspectes que expliquen el seu èxit: la força de la marca Guggenheim (el consumidor se sent atret per destins amb una marca consolidada); la qualitat de les exposicions (la major afluència coincideix amb les millors); una alta inversió en publicitat i màrqueting; l'arquitectura com a element icònic; el compromís actiu i estable de patrocinadors i mecenes –uns 150 entre públics i privats–, que garanteix la continuïtat del projecte; la implicació de la població local (el nombre d'Amics del Museu ascendeix a 15 000, el tercer major d'Europa darrere del Louvre i la Tate Gallery); i, per últim, la influència de la premsa i d'internet (Guggenheim-Bilbao apareix a 285 000 pàgines; Bilbao, a 45 milions de pàgines; i cada article al New York Times genera 22 987 nous turistes l'any).
Menorca necessita el seu propi model, un model que, tal com expressen el menorquins a l'enquesta citada, pivoti al voltant del paisatge, el patrimoni i la cultura, prestant especial atenció a l'art, potent dinamitzador econòmic d'abast mundial. El seu èxit, com ha estat a Bilbao, dependrà de la complicitat i el compromís del sector públic i privat i haurà d'aportar valor per tal de distingir-se de la nombrosa oferta turística existent.