D'aquí a pocs dies el món d'en Matias Quetglas abandonarà les sales de Ca n'Oliver per a recollir-se de nou en el seu estudi de Madrid. La nuesa de les seves dones, dels homes i els éssers mitològics, monumentals, rotunds i plens d'humanisme, viatjarà pel nostre mar Mediterrani, lluny de l'illa que els va inspirar. Durant els cent setanta-cinc dies que s'han exhibit, primer a la sala del Roser de Ciutadella, i després a Ca n'Oliver, de Maó, milers de menorquins i d'altres visitants hauran pogut redescobrir (o descobrir) un món creat per un menorquí que, des de la llunyania, ha sabut reinterpretar la seva menorquinitat de manera única i personal. Matías Quetglas és avui un dels principals ambaixadors de l'illa arreu del món, i aquests mesos el seu compromís amb Menorca s'ha evidenciat amb les activitats que s'han organitzat al voltant de les exposicions. La seva participació, generosa i altruista, en distintes iniciatives com la donació d'una litografia a la Fundació Hospital Illa del Rei, el cartell de la revista d'Es Diari per a les festes de Gràcia o el mateix cartell oficial de les festes de Gràcia són també expressió d'aquest compromís. Aquests dos ens mostren com, més enllà dels tòpics i de la tradició, però a partir d'ella, la creació artística és capaç de reinterpretar la realitat per a enriquir el nostre patrimoni i injectar-li vida nova.
Mentre això succeeix, la magnífica escultura Gran cap de freixe roman, en un estat de permanent provisionalitat, al vestíbul de la sala municipal El Roser de Ciutadella. Originàriament concebuda per a ser exhibida a Can Saura, sembla que ara pot ser un bon moment per a traslladar-la-hi. La seva instal·lació definitiva al palau, ara ja sí concebut com a centre d'art de referència a Ciutadella, vindria a tancar un capítol que ja fa massa anys que cueja. Matías Quetglas, ciutadellenc de cap a peus, com les seves figures, és en la monumentalitat on millor expressa el seu univers i Gran cap de freixe n'és el millor exemple. Recordem que el bronze d'es be de ses Voltes és una maqueta d'una escultura gegant que s'havia d'instal·lar a la plaça de la Catedral. També el projecte originari del Teatre des Born, elaborat per l'equip d'arquitectes Gomila-Enrich, preveia una escultura seva de Pierrot i Colombina, personatges de la Commedia dell arte, a la façana de dona al port. En els dos casos la idea original no es va poder dur a terme. Gran cap de freixe és una escultura cabdal en la trajectòria de Matías Quetglas. Feta a partir d'un tronc de freixe, arbre conegut també com a estanca-sang, i amb qualitats medicinals contra la picada de serps, ja va ser descrita per Plini. L'autor va crear un cap amb reminiscències mediterrànies que segueix els cànons clàssics, amb una expressió hieràtica. El feliçment gestat Can Saura té ara, doncs, l'oportunitat de lluir dignament una gran obra del seu artista més il·lustre.
Qui ha tingut ocasió de veure alguna de les dues exposicions haurà comprovat que no estam davant d'un pintor acomodatici. En la seva permanent recerca i experimentació, l'autor ens ha sorprès amb uns dibuixos recents a tinta i amb uns vídeos repartits per la sala. Aquests, tot i mostrar el procés creatiu, han estat concebuts també com a peces d'art. Una de les darreres activitats organitzades va consistir a presentar el curt Plomes de voltor. En ell, l'autor, guiat per l'anhel de sintetitzar el seu llenguatge i cercar una bellesa que sempre s'escapa («no sé el que és la bellesa, per açò la cerc»), s'ha endinsat en el món audiovisual amb un resultat carregat de veritat, naturalitat i poesia.
Gran cap de freixe