La història novel·lada de les tres monges de Santa Clara que van ser raptades per militars britànics durant la primera dominació anglesa de l'Illa és el tema de "Pluja de fang", de Josep Masanés (Barcelona, 1967). La novel·la relata l'aventura dels amants, intentant endinsar-se en la mentalitat de l'època, la psicologia dels personatges i les conseqüències que un fet d'aquesta naturalesa devia tenir a la societat menorquina de mitjans del segle XVIII.
D'altra banda, "Pluja de fang" estableix un antagonisme entre un noble ciutadellenc, marquès de Gomila, que juga el paper de malvat, amb la seva filla tancada a Santa Clara contra la seva voluntat. Serà el marquès el qui remourà cel i terra a fi que les tres Margalides tornin a ser confinades al convent i es restableixi així la "moralitat" a l'Illa. Tot i això provoca una sèrie de tensions amb el Govern britànic de Menorca que forma part també de la trama de la novel·la de Masanés que va ser premiada amb el Premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver i abans havia sigut finalista del Premi Ramon Llull.
A més d'una obra d'aventures, Masanés ha aconseguit una interessant revisió novel·lística d'un període cabdal del nostre passat.
Pluja de fang
Josep Masanés
Edicions Món de Llibres
280 pàgines