Dels cent trenta-dos rellotges de sol que hi a inventariats a Menorca (1) un d'ells destaca per les seves dimensions i per la riquesa de símbols i iconografies que conté. Construït el 1976 per Carlos Roters, es troba a la cruïlla del carrer de Llevant amb el carrer Botànic de Binissafúller. Està format d'un obelisc de bronze de cinc metres d'alçada encerclat a la base per una rosa dels vents: "Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món" diu el refrany popular. L'ombra del sud es projecta sobre un paviment en el qual hi ha inscrits els signes del zodíac, i al final d'aquest un altre rellotge de sol, aquest en una pedra horitzontal, completen aquest homenatge al sol, els astres i el vent.
Van ser els egipcis els primers a utilitzar l'obelisc per a conèixer el moviment del sol, allà pel segle XV abans de Crist. Va néixer però per honorar el déu Sol (Amon-Ra) deu segles abans, a la V dinastia, i eren comuns els jeroglífics que el faraó feia tallar als quatre costats narrant els esdeveniments pels quals s'erigia.
Carlos Roters arribà a Menorca el 1959 aconsellat per un amic seu, alemany també i artista. Després de comprar-se una casa a Alcalfar i decidit a construir una nova vida a Menorca, va comprar els terrenys de l'actual urbanització de Binissafúller i va continuar fent feina en allò que millor sabia fer: els treballs d'artesania. L'excel·lència i originalitat del seu treball amb pergamí, joies, bibliofília, làmpades, il·luminació de sostres, fosa en vidre, treballs en metall, etc., el portà a participar en la decoració de luxosos creuers i hotels, així com en prestigioses exposicions al Rockefeller Center de Nova York o a Munic.
Tot i que sempre es va considerar un artesà la seva obra va molt més enllà i els seus dibuixos, obres en metacrilat i escultures contenen significats ocults i una proposta estètica coherent i consistent. Carlos Roters va ser un artista de la línia, capaç de construir-hi formes capritxoses amb què acostar-se a l'infinit. Línies mòbils, espirals, anguloses o corbes, paral·leles o encreuades, cercles i triangles. Amb elles l'autor construïa un microcosmos, la manifestació ordenada d'un món mitjançant signes que poden recordar l'alfabet etrusc. L'interès de Carlos Roters per la cal·ligrafia va estar molt lligat a la seva dona, reconeguda cal·lígrafa i autora de magnífiques còpies d'incunables, filigranes i miniatures incloses. Junts van crear una tipografia nova fins i tot.
Els seus dibuixos abstractes contenen signes però també formes orgàniques primigènies. El jardí botànic de casa seva l'inspirà forçosament, és una de les col·leccions de cactus més importants del Mediterrani oest. Les seves hèlixs, ovals o circumferències de les seves composicions ens suggereixen les primeres aquarel·les de Kandinski, les obres de Joan Miró dels anys trenta o el constructivisme de Joaquín Torres García.
Les quatre cares de l'obelisc de Carlos Roters ens recorden: 'Amb la sortida del sol fugen les tenebres' (cara est); 'Pels amics a qualsevol hora' (cara sud); 'La llum mostra l'ombra' (cara oest); 'Reconec la fugacitat' (cara nord). Aquestes frases, escrites en llatí, com a molts altres rellotges de sol, s'acompanyen del llenguatge sígnic tan característic de Carlos Roters. L'estat de conservació del rellotge i el seu entorn és força millorable i una placa explicativa ajudaria el visitant a entendre millor el significat de l'obelisc i a conèixer el seu autor. Menorca, al cap i a la fi, no té gaire exemples d'intervencions públiques de caràcter artístic i Carlos Roters ens va deixar un llegat que cal protegir i difondre.
(1) www.elsolieltemps.com