"No tenguis res a casa teva que no sàpigues que és útil o no consideris bell", William Morris
El 1861, a la Gran Bretanya, en plena revolució industrial, essent encara vius els anhels idealistes del moviment romàntic i amb les idees socialistes estenent-se com la pólvora, un home extraordinari va lluitar per canviar la societat a través de l'art i la bellesa: William Morris (Walthamstow, 1834 - Londres, 1896). La seva casa familiar de Walthamstow, al nord-est de Londres, és una magnífica casa victoriana amb un extens jardí que avui allotja la William Morris Gallery, bressol del moviment Arts & Crafts. La lluita contra la desigualtat social, la protecció del medi ambient i la preservació del patrimoni cultural havien de ser els pilars sobre els quals una nova societat s'havia de fonamentar, una societat en la qual les vides dels homes i les dones només podien adquirir sentit a través d'una feina creativa i ben feta. L'artesania, l'ús de materials naturals i uns dissenys bells i funcionals van regir tota la producció de Morris, Marshall, Faulkner & Co., l'empresa que William fundà l'any 1861. Vitralls, edicions de llibres, tapissos, dissenys tèxtils, rajoles, llums o mobles són alguns dels objectes que Morris dissenyà per a fer de les llars espais dignes i bells.
Tot i el seu origen burgès, a William Morris li agradava experimentar personalment amb els materials, vestir roba de feina, aprendre noves tècniques i dominar les antigues, especialment les relatives a l'estampació tèxtil, amb dissenys encara avui admirats i reproduïts. Especial interès li produí l'art medieval, i en especial els vitralls gòtics que contemplà a França i la Gran Bretanya i els llibres de llegendes, la del rei Artur per damunt de tot. The nature of gothic: A chapter of the stones of Venice, de John Ruskin (1892), és un llibre que li va produir un fort impacte. En aquest llibre l'autor responsabilitza la industrialització de l'ofec patit per la creativitat i del dany produït a l'art i a la societat.
Morris, Marshall, Faulkner & Co. va convertir-se en Morris & Co. el 1875 i va obrir botiga a Oxford Street. Subministrava tota mena d'objectes decoratius a cases de la burgesia i de la classe mitjana anglesa, europea, americana, canadenca i australiana. Però els alts costos de la producció artesanal no li permeteren arribar a la classe obrera, fet que portà Morris a radicalitzar les seves idees polítiques i a convertir-se en un destacat activista de les idees socialistes promogudes per Karl Marx.
El museu de Londres recull a bastament el seu compromís polític, que a partir de 1880 ocupà una gran part de la seva vida. "La societat avui és un naufragi en el qual uns es mengen els altres" va deixar escrit. Les seves conferències, mítings i manifestacions públiques preconitzant una revolució en la qual els treballadors prenguessin el control de les seves vides tingueren un fort impacte en aquella societat victoriana, una societat en la qual les condicions d'habitatge i laborals eren deplorables i la contaminació ambiental altíssima.
El moviment Arts & Crafts es va escampar a partir de 1890 per tot Europa, de manera que cada país, fent seus els principis del moviment, va desenvolupar estils nacionals propis. Als Estats Units, Frank Lloyd Wright va incorporar els vitralls i els mobles de disseny rectilini, a Alemanya els tallers van començar a crear objectes de qualitat a preus assequibles i a Noruega i Finlàndia es va recuperar la tradició vikinga. A Espanya, Barcelona va encapçalar l'estètica del moviment a través de figures com la de Josep Puig i Cadafalch o Lluís Masriera. A la Casa Amatller, al passeig de Gràcia, les tapisseries es van decorar amb teles del dissenyador Harry Napper i el col·leccionista Alexandre de Riquer va intervenir perquè el Museu Nacional d'Art de Catalunya adquirís obres d'artistes i artesans britànics.
"William Morris i el moviment Arts & Crafts a Gran Bretanya" recull el seu llegat en una extraordinària exposició al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que podeu veure fins al 21 de maig.