Melancolia I (1514) és un dels setanta gravats d'Albrecht Dürer que s'exposen al Reial Cercle Artístic de Barcelona fins al 26 de maig. Considerat un dels autors més influents en l'establiment dels cànons estètics posteriors, aquesta és una de les obres més enigmàtiques de la història de l'art. El gravat conté nombrosos símbols que són atributs comuns en els tractats alquímics. Així, la roda de molí condueix a la perfecció de l'obra magna, el rellotge d'arena i la balança són atributs de Saturn, l'encarnació del temps, la terra és representada per un poliedre, l'aigua per la mar del fons, el foc per un artefacte entre la mar i el poliedre, i l'escala de set graons simbolitza les passes que l'iniciat ha de fer per recollir els fruits de l'arbre hermètic.
Els símbols, imatges que la imaginació ha dotat d'energia psíquica i que produeixen en nosaltres emocions profundes, estan continguts en la mitologia i les arts, però també en les narracions populars, en el cinema i a la televisió. De fet, la manera en la qual modelam la realitat té una estreta relació amb la imaginació, puix que sobre aquesta s'han construït els mites i la mitologia. Alguns estudiosos afirmen fins i tot que els mites de diferents cultures tenen nombrosos elements en comú, cosa que fa pensar que comparteixen una imaginació humana comuna, una ànima col·lectiva, com deien els neoplatònics i més tard Carl Jung.
La imaginació és doncs un acte voluntari en la creació d'imatges que parteix de la realitat física i la connecta amb una realitat psíquica. Serveix per donar sentit i estructurar les nostres percepcions mitjançant el pensament. Per això els alquimistes deien que la imaginació és un vehicle per al coneixement, un vehicle que els artistes han utilitzat sovint i que es diferencia de la fantasia en el fet que en aquesta les imatges són creades involuntàriament en el subconscient, un somiar despert.
Els artistes s'han mogut còmodament en l'àmbit de la imaginació al llarg de la història. Com diu l'arqueòleg Ian Hodder, la creativitat és l'espai que existeix entre la realitat material i la nostra imaginació. Present des de les manifestacions artístiques més antigues, com l'art rupestre, l'egipci o el minoic, la imaginació va tenir un paper destacat en el Renaixement (amb Leonardo da Vinci, Brueghel o El Bosco especialment), en el moviment romàntic alemany i en pintors com Kandinsky, Mondrian, Miró o Klee.
També avui nombrosos artistes recorren a la imaginació per despertar en l'observador maneres distintes de comprendre la realitat. Ho fan amb imatges que formen part del nostre imaginari col·lectiu i que ens connecten uns amb els altres i amb la naturalesa. El progrés racionalista que ens domina des de la Il·lustració, amb la seva visió antropomorfista, ha posat l'èmfasi en el fet que som a la terra en lloc de formar-ne part. El desenvolupament tecnològic i digital ens ha facilitat indubtablement un major benestar material, però al mateix temps el nostre cervell s'ha tornat incapaç d'elaborar la complexitat d'aquest univers i s'ha devaluat el valor de la nostra experiència directa i immediata de la realitat.
La imaginació, quan la pantalla és l'instrument, està sotmesa a les regles imposades per la màquina i per tant no és lliure. Els grans avenços de la humanitat nasqueren fruit de la imaginació i de la creativitat. Cal doncs que, com cantà John Lennon, imaginem un món millor.