Bauhaus. L'arquitectura moderna
Si hi ha un moviment
que ha sabut donar resposta a les necessitats de la societat del seu temps,
aquest ha estat sens dubte el moviment de la Bauhaus. Amb ell l'arquitectura
revolucionà les condicions de vida dels ciutadans a unes ciutats cada cop més
poblades a causa de la industrialització, i aquesta mateixa industrialització
proveí l'arquitectura de nous materials com el formigó i el vidre. Per primera
vegada els habitatges foren projectats tal com els coneixem avui, sota la
màxima de la funcionalitat i el disseny. La necessitat de crear objectes bells
assequibles per al conjunt de la població ja es trobava en els fonaments del
moviment Arts & Crafts, que fundà William Morris a l'Anglaterra de la
segona meitat del segle XIX, del qual ja vàrem parlar en el seu moment, però la
influència de la Bauhaus ha estat absoluta. Amb ella s'establiren les bases
normatives i els patrons del disseny gràfic i industrial tal com el coneixem
avui.
El pròxim dilluns dia
1 d'abril se celebrarà el centenari del naixement d'aquesta escola a Weimar
(Alemanya). Fundada per Walter Gropius (1883-1969) el 1919 com una escola d'art i arts
decoratives l'anomenà Bauhaus ('casa de construcció') alterant l'ordre de la
paraula alemanya Hausbau ('construcció
d'una casa'). En ella Gropius promogué l'aprenentatge de l'art i de les arts
decoratives amb l'objectiu de crear objectes estètics i funcionals per a ser
produïts en massa. Entre el professorat de les distintes assignatures hi havia
destacats artistes del segle XX: Wassily Kandinsky (pintura mural); Paul Klee
(vitralls i pintura); Lyonnel Feninger (arts gràfiques); Oskar Schlemmer
(teatre i escultura); Herbert Bayer (tipografia i publicitat); Gerhard Marcks
(ceràmica), i Georg Muche (teixits). Sota el principi de "menys és
més" es dissenyaren multitud d'objectes que encara avui empram: la cadira
Cantilever de Marcel Breuer, amb tubs d'acer, n'és un exemple. L'impacte que
tingué en la publicitat també ha estat definitiu. Els senyals de trànsit d'avui
nasqueren llavors i responen als criteris de la Bauhuas: economia de mitjans,
geometria, disseny i austeritat.
Un any abans que
Gropius renunciés a la direcció de la Bauhaus i el substituís Hans Meyer,
s'inaugurà el departament d'arquitectura, l'any 1927. Amb ell nasqué
l'estandardització en la construcció d'habitatges seguint una metodologia
científica en el disseny i l'execució. El racionalisme s'imposà en
l'arquitectura amb el disseny d'estructures cúbiques blanques de formigó i
ferro connectades amb l'exterior mitjançant vidre. La línia recta desterrà la
línia corba i nasqué l'arquitectura moderna, capaç de construir habitatge
social eficient, econòmic i funcional. L'any 1933, quan el govern
nacionalsocialista de Hitler tancà l'escola, molts dels seus professors i
directors —el darrer fou Mies Van der Rohe— s'exiliaren als Estats Units, on
ocuparen càrrecs importants a diverses universitats i van dur a terme carreres
artístiques i professionals d'èxit.
Del caràcter seminal
de l'arquitectura de la Bauhaus i la seva repercussió en la història
contemporània sembla parlar-nos Juan José Suárez Losada en una de les seves Diagonales:
"Aquesta casa que plantares fa anys i que va anar
creixent..."