José Cruz ha estat guardonat recentment amb el
Premi Ciutat de Maó amb l'obra Encuentro.
Aquest premi, de caràcter biennal des de l'any 2017, va ser concedit
anteriorment a Francisco Luna (2015), Jorge Fernández Alday (2016) i Alejandro
Martín (2017). Constitueix, juntament amb el Saló de Primavera de l'Ateneu i la
resta de convocatòries dels distints ajuntaments de l'illa, una excel·lent
oportunitat per copsar el vigor de la creació contemporània a Menorca, mancada
sovint d'ocasions per donar-se a conèixer.
Encuentro és una tècnica mixta que es nodreix de l'arqueologia de les imatges
com a relat del que som des del que vàrem ser. Encuentro és la celebració de la trobada de dos homes colpits pel
patiment per la Segona Guerra Mundial que neix d'una antiga fotografia
publicada en un diari i que l'autor ha manipulat per convertir-la en l'eix
central d'un mosaic d'imatges, textures, paraules, pigments i teixits. Com en
tota l'obra de José Cruz, la superposició i assemblatge de retalls de paper,
amb la seva delicadesa i fragilitat, ens acosta a la fragmentació del record, a
la impossibilitat de reconstruir el viscut.
José Cruz arribà a Menorca l'any 2011.
Originari de Huelva, on estudià filologia anglesa, visqué a França i el Regne
Unit. A Barcelona estudià pintura mural, i en arribar a Menorca la causalitat
volgué que, com que no rebia els materials de belles arts per un error de
l'empresa de transport, comencés a utilitzar el paper com a suport i mitjà
d'expressió. Així, començà a acumular milers d'imatges i textos de tota mena,
que manipula una vegada i una altra fins a desproveir-les de memòria i donar-hi
un nou significat. Paper de seda, pa d'or, pigments, guaix i múltiples capes de
gesso com a emprimació completen unes obres feixugues i lleugeres alhora. El
perímetre de la peça és acabat amb un cosit particular. Aquesta vora i els
serrells de teixits de colors, que donen un caràcter festiu i lúdic a algunes
obres, beuen de les fonts maternes (la seva mare era propietària d'una
merceria). En dues estades al Japó perfeccionà la presentació de les obres
seguint la tècnica dels kakemono, suspeses d'una barra.
Davant les seves obres hom pot apreciar les
veladures de les distintes capes, amb restes d'imatges, paraules i dibuixos que
esdevenen rastres del passat, bocins de memòries difoses i tenyides pel pas del
temps, ensomnis que posen de manifest la impossibilitat d'aprehendre allò que
visquérem.
En el seu rescat d'imatges del passat hi ha
també una mirada enrere per recuperar els valors humans, aquells que la
il·lustració, que preconitzà l'emancipació col·lectiva de l'home, no ha estat
capaç d'assolir en aquest món globalitzat i tecnològic, tal com Zygmunt Bauman establí a Retrotopia,
la seva obra pòstuma. La pèrdua de la fe en les utopies no ha anul·lat però
l'aspiració de l'home a un món millor, que avui necessita fer valdre els
triomfs del passat.
A "Beyond the sea", un projecte
encara no exhibit, José Cruz ens acosta a la idea de cabana. Petites
arquitectures fetes amb troncs i canyes, on trossos de plàstic reutilitzat,
cautxú i altres materials de rebuig cobreixen part de l'estructura i completen
aquest discurs al voltant de l'anhel de construir un refugi físic i mental
fonamentat en la identitat, la memòria i el passat.