L'arbre de Guernica és el símbol més universal
dels bascos. Sota la seva ombra es reunien les assemblees de les Juntes
Generals, màxim òrgan de govern de Biscaia, ja a l'edat mitjana. Però l'arbre
no és un símbol només dels bascos, també ho és de moltes altres cultures del
món, perquè simbolitza la unió entre el cel i la terra o entre el lluminós món
del conscient i la foscor de l'inconscient. Sota una figuera es va il·luminar
Buda; l'arbre és sinònim de fertilitat a diverses cultures (Sibèria,
l'Índia...); s'hi fan ofrenes; Adam i Eva menjaren els fruits de l'Arbre de la
Vida; a diverses cultures, com la navaho, la budista, la musulmana, l'aborigen
australiana o l'egípcia, és anomenat Arbre Còsmic, perquè significa la
llibertat, la transcendència i la immortalitat, i els menorà del judaisme són
representacions de l'Arbre de la Vida.
A pocs quilòmetres de Guernica hi ha El bosc pintat, una intervenció
artística que Agustín Ibarrola dugué a terme entre 1982 i 1998. Per la
carretera, la presència del bosc és cada cop més aclaparadora i el simbolisme
de l'arbre de Guernica dona pas un nou significat. La fascinació que aquests
boscos d'eucaliptus i pins de gran alçada ens produeixen ens remet al paper que
el bosc ha tingut en les societats humanes, un espai de fantasies i de pors que
les tradicions populars han alimentat perpetuant la idea del bosc com a espai
de vida i mort, de llibertat i introspecció, de refugi, d'aliment, de
misteri...
A El
bosc pintat Ibarrola intervingué directament sobre la natura modificant-la,
deixant palès que el paisatge és una construcció cultural que està més en com
el miram que no pas en l'objecte en si. La seva acció té els seus orígens en el
land art aparegut els anys seixanta,
quan les relacions entre art i natura es transformen radicalment. Coincideix
amb l'aparició de l'Antropocè, terme proposat pel premi Nobel de química Paul
Crutzen i l'ecòleg Eugene F. Stoermer l'any 2000 per designar la nova època
geològica de la Terra en què vivim, on el nostre consum de recursos és de tal
magnitud que ens hem convertit en una força geològica que modifica l'estructura
del planeta.
Al bosc d'Ibarrola hi trobam arbres pintats de
diferents colors i formes que aparentment no tenen cap significat, però que
mirant-los des d'un punt determinat esdevenen formes plàstiques que ens
recorden diferents moviments de l'art. Hi trobam una inversió de la perspectiva
renaixentista en una retxa blanca, contínua, en el lloc apropiat, en què el
tram més llunyà és el més gran i a l'inrevés. Retxes pintades en els troncs de
diferents colors són un homenatge al minimalisme. En el suport cilíndric de
distints troncs pinzellades de colors esdevenen quadrats vermells i grocs com
els de Malevich. Els diferents
components de l'espai (els volums plans, convexos/còncaus, negatiu/positiu), la
mirada i el moviment ens permeten així gaudir d'una interessant experiència
estètica en la qual construïm el paisatge que percebem.
Tan sols unes setmanes abans tenia lloc a la
Casa d'Artistes de Montpalau (es Mercadal), organitzada per Es Far Cultural,
una performance de Marina Enrich E.G. al voltant del seu projecte Transmutacions. En aquest Marina E. G.
incideix també en la dualitat natura-cultura, i en la idea de natura que hem
construït. Un bosc de branques pintades d'or pengen damunt persones que caminen
trepitjant branques seques o que tan sols habiten l'espai-bosc. Una figura
central transmutada en arbre s'eleva cap al bosc idealitzat d'or refulgent. De
nou, l'Arbre de la Vida.