A la primera pàgina de l'assaig Memòria
o caos de Valentí Puig trobem tota
una declaració de principis, que també es reprodueix a la contraportada del
llibre:
"Detesto les formes i els costums del nou
segle. No m'agraden l'absolutisme del tuteig, els cambrers amb camisa negra,
l'Espanya tatuada, que caminen pels carrers com zombis amb un iPhone.
M'incomoden l'emocionalisme, creure's ser víctimes de tot i contra tot, el
sensecorbatisme, exigir nous drets i ridiculitzar els deures".
A la llista dels greuges que els 'temps
moderns' que lleven el son a l'escriptor
mallorquí hi figuren també el botox, la fragmentació de la família, la
desarticulació del llenguatge, la manca de formes i els botellins d'aigua
mineral que es porten pel carrer com el que lluïa Bill Clinton als funerals de
Hassan II. També es mostra molt crític amb el relativisme que "ens situa a les
antípodes de l'obra ben feta". Un relativisme que equipara Shakespeare amb Jocs
de Trons o ocurrències com l'urinari de Duchamp amb les obres de Miquel Àngel.
Però aquesta crítica de costums, a estones
aparentment trivial, subjectiva i rondinaire amaga unes idees molt més profundes.
Tal com diu el mateix títol de l'obra, Puig reivindica la memòria i ho
justifica així: "És que la desmemòria ho fa tot banal i corromp, com una despulla
residual, allò que la memòria encara preservava de l'extinció. Sense
coneixement i respecte pel passat, ¿per quina raó hauríem de voler garantir-nos
les pulsacions de l'excel·lència, de superar-nos, d'ambicionar el domini de la paraula,
l'exaltació de la bellesa, la transcendència o la integritat de la virtut pública?"
En la mateixa línia reclama gratitud per totes
les coses bones que hem heretat dels nostres avantpassats. Fins i tot les coses
més quotidianes com la rentadora "que va fer més por les nostres amares que
totes les feministes".
Memòria o caos és un llibre molt breu que es llegeix fàcilment i que en alguns moments ens fa riure sense parar i al mateix temps, reflexionar. Què més es pot demanar?
Memòria o caos
Vañlentí Puig
Editorial Proa
123 pàgines