L'Organització Mundial de la Salut recomana, ja fa un temps, enfortir les relacions entre la salut, l'art i la cultura per tal de fer front a malalties diverses, entre les quals les derivades de la soledat no desitjada i el sedentarisme. Els beneficis de l'art en la qualitat de vida dels ciutadans són una evidència que ha estat contrastada a bastament. En aquest sentit, la Direcció General de Salut Pública de la Generalitat Valenciana ha engegat una nova iniciativa en forma de programa pilot. En un intent per reduir la medicalització i augmentar la prevenció, els centres de salut adscrits a l'Hospital General de València prescriuen visites a sis museus de la ciutat, des del Bombas Gens Centre d'Art fins al Museu d'Etnologia, passant pel d'Història de València o el de les falles.
L'art tracta de la vida mateixa, i és per tant polièdric i complex. Com deia John Berger, quan un mira un quadre ho fa amb l'esperança de descobrir un secret, però no sobre l'art, sinó sobre la vida. La connexió entre art i vida es manifesta en les seves equivalències i és per això que quan ens demanam què ens ensenya de la vida l'art ens venen al cap algunes d'aquestes correspondències:
- L'ART ENS ENSENYA que el dubte, tan comú en el procés creatiu, ens fa lliures quan s'acompanya de reflexió. Dubtar ens duu a valorar les distintes alternatives.
- L'ART ENS ENSENYA que no convé creure sinó conèixer. Moltes vegades les creences estan basades en prejudicis i l'art s'ha encarregat sovint de fer-nos-ho saber.
- L'ART ENS ENSENYA que no podem caure en la domesticació i, igual que els verdaders artistes, hem de ser incòmodes per fer evolucionar la societat.
- Igual que en l'ART, hi ha una correspondència/alineació (conscient o inconscient) entre la mà, el cervell i el cor. En la vida el que faig, el que penso i el que sent també han de ser coherents.
- L'ART ENS ENSENYA que, en un món canviant com el nostre, la creativitat és la millor estratègia per millorar la vida. I la creativitat és generadora de coneixement. La investigació tecnològica fa anys que l'aplica amb molt bons resultats.
- L'ART ENS ENSENYA que la intuïció, relacionada amb les emocions, és una via de coneixement, perquè capta la realitat exactament com és. Albert Einstein afirmà: «La ment intuïtiva és un regal sagrat i la ment racional un fidel servent. Hem creat una societat que honra el servent i oblida el regal». L'art és una forma d'organitzar la percepció procurant-nos un equilibri entre la part racional i la part emocional/intuïtiva del nostre ésser.
- L'ART ENS ENSENYA que tots tenim una necessitat de transcendència. Prova d'això és un estudi sobre el gust artístic realitzat l'any 1971 per la UNESCO, a Toronto, en què L'Àngelus de Millet va esdevenir el quadre més apreciat. Sembla, doncs, que tenim set d'espiritualitat, de comunió entre el sagrat i el profà.
- AIXÍ MATEIX l'art ens confronta amb realitats desconegudes que activen mecanismes nous, emocions noves, i faciliten l'autoconeixement. Per això es diu que l'art té un poder catàrtic.
- AIXÍ MATEIX l'art posa a prova les nostres percepcions. Cal que dubtem d'elles, ja que les emocions tenyeixen la realitat i hi ha tantes realitats com individus.
- LA SEVA IMPORTÀNCIA ESTÀ, com va dir John Maynard Keynes, un dels pares de l'economia moderna, en el fet que «l'art representa un dels principis civilitzadors de la societat i, com a tal, l'Estat l'ha d'enfortir i donar-hi suport».
- L'ART MILLORA el benestar i la qualitat de vida, en l'àmbit personal i laboral, com dèiem al començament d'aquest article.
- L'ART REDUEIX l'estrès i afavoreix la resolució de problemes, entre altres coses, i té un paper rellevant en l'educació dels infants.
- L'ART ENS ENSENYA que la imaginació és un vehicle per al coneixement, un vehicle que els artistes han utilitzat sovint. De fet, la manera en la qual modelam la realitat té una estreta relació amb la imaginació. Ben mirat ens hem servit d'ella per construir els mites i la mitologia, fonaments de la nostra cultura i identitat.
- L'ART ENS ENSENYA que la bellesa té un component ètic. Ens mostra un món al qual aspirar. La salut física, psicològica i emocional dels individus és requisit indispensable per assolir la felicitat, una felicitat que, com deia el pintor, poeta, gravador i místic anglès William Blake (1757-1827), se sosté en tres pilars fonamentals: llibertat de pensament, imaginació i creativitat.