"Els dos remordiments de Claude Monet", de Michel Bernard, ens acosta a la figura del pintor impressionista francès a través d'altres personatges que van tenir un gran pes a la seva vida. El llibre comença el dia de Sant Nicolau de 1870 amb el retrat d'un home madur alt i ben plantat que camina provinent de Montpeller cercant notícies sobre la sort del seu fill a la guerra amb els alemanys. Es tracta del jove Fredéric Bazille, un pintor amic de Monet, que morí al camp de batalla, frustrant-se així una prometedora carrera pictòrica.
Monet es va assabentar de la mort d'en Bazille a Londres per una carta d'en Renoir. Recordà amb pena com havia retratat al seu amic en el quadre "L'esmorzar sobre l'herba". En aquell retracte col·lectiu hi figurava també la Camille Doncieux , una model que acaba casant-se amb ell. Ella és la protagonista destacada del segon episodi d'aquest llibre que evoca la vida a França a les darreries del segle XIX.
Finalment, Bernard descriu els darrers anys de la vida de Monet i la seva obsessió pel seu jarí de Giverny i per pintar nenúfars, a través de la figura de la seva segona dona Alice i del seu gran amic Georges Clemenceau que arribà a ser primer ministre francès.
Escrit en forma novel·lada, però ajustat a la història real, "Els dos remordiments de Claude Monet" és una petita i amena biografia del pintor, interessant i ben escrita, centrada en tres episodis de la seva vida i en la importància de l'amor i l'amistat.
Els dos remordiments de Claude Monet
Michel Bernard
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Labreu edicions
170 pàgines