S'any de ses vacunes

S’any acaba tan boirós

com ho és tot el vint-i-un,

a vam si o no em vacun

si me tap o no sa cara.

Enc que la cosa és prou clara

sempre hi ha aquella gent

qui va a contracorrent,

negacionista.

Es principi està a la vista

que comencen ses vacunes,

persones grans i qualcunes

que passen davant tothom.

S’Astrazeneca és bon nom,

també Pfizer i Moderna,

no en rebem una caterna

i no n’hi ha prou.

P’ro llavonces feim foc nou,

dins nevera congelada

en rebem una enfilada,

ell més tost és un excés.

I si ara ja en tenim de més

per primera i per segona,

i en tendrem per més estona,

per sa tercera.

Com que no quedam enrera

es virus fa més germans,

mos surten ses variants

s’anglesa i sudafricana;

s’índia i americana,

sa delta i s’omicron,

totes ses lletres del món

o ses de grècia.

Per aquesta mala espècie

no tot ho hem inventat

que per qui està vacunat

ses vacunes són com bombes.

Llavors diuen que fan trombes

com a efectes secundaris,

tot es serveis sanitaris

ja van de cul.

Pes govern no semblar nul,

mos posa en quarentena,

que si s’UCI està plena

mos anirà malament.

Si no hi ha confinament,

ell mos posa resticcions

si no canvia es seu fons

en ‘nar as jutjat.

Puja s’electricitat

i tot s’estiu se satura,

no sé si és sa criatura

o es trastoca es turisme.

No tenim gens de civisme

que no hi ha lloguer social,

però, enc que sigui il·legal,

hi ha es turístic.

I pes qui és animalístic

ses festes tampoc se fan,

mal que Salvem sant Joan

no volen dones enmig.

Açò n’és un mal desig

que sa festa no camina

i sempre que es discrimina

són males basques.

Sa tardor ve amb borrasques

que s’aigua no atura mai,

però no hi ha cap sargall

que s’endugui aquest covid.

I com que s'any ha finit

hem de seguir sense por

perquè serà molt més bo

l’any vint-i-dos.