En un article anterior parlàvem del cavallet de pintor. Avui és el torn de la paleta, una de les eines fonamentals en la història de la pintura, especialment la pintura a l'oli. Abans de l'aparició de les primeres paletes, en el segle XV, els pigments eren distribuïts en recipients de fang o petxines, i en trobam exemples a diversos museus etnogràfics d'arreu. Una de les primeres imatges on apareix una paleta és en el Livre des femmes nobles et renommés, un manuscrit il·luminat de Giovanni Boccaccio del 1403. En una miniatura Irene, pintora de l'antiga Grècia i considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell, sosté amb la mà dreta una planxa de fusta mentre pinta amb l'esquerra un retrat d'un home en un petit retaule.
Una paleta és una làmina de fusta rectangular o en forma de ronyó feta habitualment de caoba, tot i que n'hi ha fins i tot de metall. Té un orifici per on s'introdueix el dit polze i la planxa es deixa descansar sobre l'avantbraç. Sovint estan pensades per a dretans i per això als artistes esquerrans no els hi és gaire còmoda. S’hi dipositen els colors a l'oli o acrílics i en uns petits contenidors metàl·lics que s'agafen amb una pinça a la paleta hi posen els aglutinants. La seva forma també permet agafar al mateix temps els pinzells. Els aquarel·listes utilitzen unes paletes de plàstic amb recipients on barrejar el color i l'aigua.
Si bé es tracta d'un estri de pintura, de vegades s'ha emprat com a suport i hi ha col·leccionistes especialitzats en obres pintades sobre paleta. Sense anar més lluny fa quatre anys es va vendre a una subhasta de Madrid una paleta de Joaquim Sorolla, Estudio de Extremadura. El mercado, per 10.800 €. També Eduardo Úrculo o Andrés Nagel, ambdós artistes molt relacionats amb Menorca, han creat obres a partir de les seves paletes.
Tornant a la història, són poques les obres pictòriques en les quals la paleta és representada entre els segles XV i XVII. En el llibre de Roger de Piles Les premiers elemens de la peinture pratique (1684) l'autor descriu quina és la disposició més aconsellable dels colors en la paleta: plom blanc, groc ocre, marró vermellós, laca vermell carmí, groc cadmi, terra verda, terra d'ombra i negre d'os o ivori. Aquests són els noms dels vuit colors i l'ordre en què gairebé sempre es col·locaven a la paleta, però a mesura que el pintor s'allibera de l’acadèmia i la pintura esdevé un acte de llibertat creativa la paleta passa a convertir-se en un mirall de la seva pintura, perquè en l'eina es reflecteixen els gustos, els mètodes i les seves preferències.
En el segle XVII no hi havia la diversitat de colors que hi ha ara. En el cas de Rembrandt la seva paleta contenia pocs colors, majoritàriament terres. Els estudiosos de l'obra de Vermeer han detectat menys de vint pigments en les seves pintures i a l'inventari que es va fer el 1676, poc després de la seva mort, tot el que es va trobar al saló del primer pis de casa seva a Oude Langendijk (Delft) van ser dos cavallets i tres paletes.
En el seu diari de 1850 Delacroix escrivia: "La meva paleta tot just preparada, brillant de colors, és raó suficient per abandonar-me a tot el meu entusiasme". La seva era una paleta preparada meticulosament i seguia un ordre estricte en la distribució dels colors, al contrari de Gauguin, que no seguia cap ordre, mai va netejar la paleta i afegia els colors a l'oli damunt dels ja secs.
En una carta al seu germà Theo el 1882, Vincent Van Gogh deixà escrit: "No hi ha més que tres colors fonamentals —vermell, groc i blau—, amb materials compostos com són el color taronja, verd i morat. Mitjançant l'addició de negre i blanc s'obté una infinita varietat de grisos —gris vermell, groc, gris, blau-gris, verd-gris, gris-taronja, gris-violeta... És impossible dir, per exemple, quants verds-grisos existeixen, n'hi ha una varietat sense fi... Però tota la química dels colors no és més complicada que les regles més simples. I tenir una noció clara d'això dona un valor de més de setanta colors diferents, perquè amb aquests tres colors principals i blanc i negre es poden fer més de setanta tons i varietats. El colorista és la persona que sap immediatament com analitzar un color quan el veu a la natura i pot dir, per exemple, que el verd-gris és de color groc amb negre i blau. En altres paraules, algú que sàpiga com és possible trobar els grisos de la naturalesa a la seva paleta".