Quan fa quinze dies parlàvem de la qualitat de les xilografies de Carles Moll exposades a la sala Sant Antoni de Maó feia tan sols una setmana que s'havia venut una xilografia de Katsushita Hokusai (1760-1848) per 2.564.150 € a la seu de Christie's a Nova York. Si bé la majoria de gravats d'aquest autor estan entre els dos mil i els deu mil euros, aquest és extraordinari per diversos motius. En primer lloc, es tracta de Sota l'ona de Kanagawa, el gravat més icònic de la sèrie Trenta-sis vistes del mont Fuji, una sèrie realitzada durant la dècada dels trenta del segle XVIII. En segon lloc, ens trobam davant una prova d'autor de gran qualitat i amb un estat de conservació òptim. Les proves d'autor (sovint indicades com a PA o EA) són molt apreciades perquè sovint són les de major qualitat, especialment quan s'empra una planxa de fusta com és aquest cas. En el gravat s'aprecien fins i tot els tons subtils de color rosa dels núvols i les línies són clares perquè la planxa encara no havia sofert l'erosió de les distintes entintades i estampacions.
Aquests tipus de gravats japonesos, anomenats ukiyo-e, eren molt populars al Japó durant el període Edo (del 1603 al 1867). Edo, l'antiga Tòquio, va esdevenir un centre econòmic i de poder molt actiu, que va facilitar l'aparició d'una classe mitjana pròspera, lúdica i sensible a l'art. Els ukiyo-e representaven molt bé aquest esperit ociós amb les seves escenes de la vida urbana, les cases de te, les geishes, els lluitadors de sumo... El nom mateix d'aquest tipus de gravat, ukiyo-e, ‘imatges del món flotant', expressa ja aquesta visió hedonista de la vida.
Quan l'any 1854 el Japó va obrir la porta al comerç amb Occident, l'afició a la cultura i l'art japonesos es va escampar ràpidament per la societat europea i artistes com Claude Monet s'inspiraren en l'obra de Hokusai diverses vegades, com també ho feren Vincent Van Gogh i altres impressionistes. Autors del segle XX també s'inspiraren en l'obra, com és el cas d'Andy Warhol a The Great Wave (After Hokusai) (1980-87) o Roy Lichtenstein a Drowning Girl (1963). Encara avui l'autor, i aquest gravat en especial, té una forta influència en la creació i en el disseny. Perquè se'n facin una idea, mentre La noia de la perla de Vermeer té 1.450.000 entrades a Google, Els gira-sols de Vincent Van Gogh en tenen 5.530.000, el Gernika de Picasso en té 12.500.000 o la Mona Lisa 129.000.000, Sota l'ona Kanagawa, cercada com a Great Wave, el seu nom popular, bat tots els rècords: 1.040.000.000! Fins i tot el British Museum, amb motiu d'una exposició que dedicà a l'autor la tardor de 2021 creà un NFT, un actiu digital, en aquest cas una imatge, que no pot ser copiada, que es ven per 40.000 €.
No és comú que un gravat arribi a aquests preus en subhasta, però l'any passat vint-i-un es remataren en xifres de set dígits. La majoria eren de Pablo Picasso i Andy Warhol. Del primer es vengué, ara fa un any, l'aiguafort Le repas frugal (1904) per 7.200.000 €. Aquestes xifres són, però, excepcionals en el mercat mundial de l'art. De fet, només un 0,24 % dels lots venuts el 2022, incloent-hi pintura, escultura i obra gràfica, arribaren o superaren les set xifres, tot i que suposaren la meitat del total de les vendes. Els gravats continuen despertant molt d'interès entre els col·leccionistes. La immensa majoria tenen preus assequibles: 90.000 gravats es vengueren l'any passat per sota de 500 € i a la darrera dècada s'han doblat en nombre d'obra gràfica original venuda.