Amb aquestes paraules acabava el manifest del Grup Menorca publicat al Diari Menorca el 7 de març de 1963. Arnulf Bjørndal, el seu ideòleg, dissenyà i construí Sa Taula a Fornells, la primera galeria d'art que s'obrí a Menorca un any més tard. En una primera estada l'any 1957 havia viscut amb la seva dona Ulla a una cova a cala Tirant. El seu fill Andreas hi va ser concebut, i amb ell, obrint-nos pas entre les sivines, el càrritx i les bardisses, hi arribàrem fa uns dies i comprovàrem que encara resten vestigis d'aquella estada. Davant aquest indret s'alça el turó on visqueren Hans Hartung i Anna-Eva Bergman.
Amb aquests dos artistes s'inicia l'exposició "Menorca i la llum del nord. A partir de Hartung-Bergman", oberta a Ca n'Oliver fins al 24 de setembre. Ara fa noranta anys que aquests pintors es construïren una casa a cala Tirant, la primera casa d'estil racionalista de Menorca, que malauradament ja no es manté dreta. Amb Hans Hartung i Anna-Eva Bergman comença un període de la història contemporània de Menorca que arriba als nostres dies i que es caracteritza per l'arribada de nombrosos artistes del nord d'Europa. Són artistes que se senten atrets per la mar, la llum —"llum de melicotó", tal com la descriu el poeta Francesc Florit Nin—, la pedra, l'aïllament a què l'illa obliga i la bonhomia de la seva gent. Vingueren amb un bagatge cultural i unes concepcions de l'art pròpies del nord, en les quals l'interès se centra en el paisatge i la llum interior de l'artista. Menorca, amarada de la cultura llatina, on la figura, la bellesa i la llum exterior han guiat l'art fins ben entrat el segle XX, tindrà en tots ells una influència cabdal, que transformarà la seva manera de crear. Hans Hartung, Anna-Eva Bergman, Herman Pabst, Arnulf Bjørndal, Lindsay Mullen, Bettina Gleiss, Alfred Hutchison, Ron Webb, François Perri i Theresia Malaise es veieren i s'han vist influïts i incorporaren temàtiques, tècniques i discursos formals, expressius i conceptuals nous.
En el cas de Hans Hartung la seva estada a cala Tirant l'alliberà de la insatisfacció que arrossegava pel fet de sentir-se massa lligat a estils com el postcubsime. Reprengué el gust per la pintura en recuperar treballs de la seva joventut, on l'abstracció i en especial l'ús de les taques com a ens autònoms esdevenien "el tema" de l'obra. L'obra T1933, pintada a l'estudi de la casa de cala Tirant el 1933, és un clar exemple d'aquest nou llenguatge, un llenguatge que trenta anys més tard s'anomenà tachisme. A les obres T1933-8 i T1933-12, creades també a la casa i sortosament recuperades amb l'ajut del llavors president de Foment del Turisme de Menorca, el Sr. Joan Gomila, i avui propietat de la Fundació Hartung-Bergman, Hartung introdueix el llenguatge de la línia com una cartografia del sentiment, el llenguatge líric que el farà mundialment reconegut a partir de llavors.
La seva estimada Anna-Eva Bergman trobà a Menorca, i especialment a Fornells, temàtiques en les quals alternà una pintura de gènere en aquarel·la deutora de la Nova Objectivitat alemanya dels anys vint, però en clau humorística, i pintures a l'oli de vistes urbanes del poble, en què continuà investigant la secció àuria (el nombre d'or que regeix la natura i en el qual es troba la perfecció del ritme, l'harmonia i les proporcions), que els anys cinquanta donarien lloc al llenguatge abstracte que faria d'ella un referent en l'art contemporani i que ara es pot contemplar a la gran exposició al Museu d'Art Modern de París. Continuarà...